El passat i el futur urbanístic de la ciutat obren el cicle de conferències del Museu 'Sant Cugat, 900 anys + 1. I ara, què?'

L'evolució urbana de Sant Cugat des del seu naixement, fa 900 anys, i fins avui, amb els reptes de futur que té sobre la taula, és la temàtica que ha obert el cicle de conferències 'Sant Cugat, 900 anys + 1. I ara, què?'. La xerrada, que s'ha celebrat amb l'aforament complet al Museu de Sant Cugat, és la primera d'un total de cinc conferències que es faran al voltant de l'exposició 'Vila de Sant Cugat, 900 anys. Del 1120 al futur', comissariada per Alba Rodríguez. Rodríguez, que és historiadora i conservadora del Museu de Sant Cugat, ha estat la ponent de l'acte, juntament amb el tinent d'alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch.

D'una banda, Duch ha explicat els principals reptes urbanístics i de mobilitat que es plantegen des de l'actual govern. Ha parlat de la possibilitat d'acollir a Sant Cugat una nova parada de l'AVE, del projecte de creació d'un túnel ferroviari directe entre la plaça Lesseps, al barri de Gràcia de Barcelona, i el municipi, o de la reconversió de les antigues carreteres que unien els pobles en avingudes metropolitanes, adaptades als mitjans de transport sostenibles.

Per la seva banda, Rodríguez ha fet un repàs dels principals canvis urbanístics que ha patit Sant Cugat des del seu naixement. Segons ha explicat la historiadora, la ciutat va començar sent un conjunt d'assentaments dispersos al voltant de la Parròquia de Sant Pere, va evolucionar posteriorment cap a una vila agrícola a l'edat mitjana i va experimentar un fort impuls econòmic a finals del segle XVIII, gràcies al conreu de la vinya. El municipi va seguir creixent fins a finals del segle XIX, quan la irrupció de la fil·loxera a Sant Cugat va acabar amb l'explotació vinícola. A partir d'aquell moment, es va iniciar l'etapa, encara actual, del Sant Cugat residencial.