Gonzalo Pontón: 'Els rics d'avui són menys i més rics i els pobres d'avui són més i més pobres'
L'autor ha guanyat el premi amb la seva primera obra / Foto: Passat & Present
CulturaPublicat el 14/nov/17 per Martí González
L'editor santcugatenc Gonzalo Pontón considera que a l'actualitat la desigualtat ha augmentat 'sensiblement' respecte el segle XVIII. Pontón és el nou Premi Nacional d'Assaig del ministeri de Cultura espanyol 2017 per la seva primera obra 'La lluita per la desigualtat: una història del món occidental en el segle XVIII'. El guardó està dotat amb 20.000 euros i el jurat li ha otorgat per 'la fluïdesa i erudició de la prosa, per la seva intel·ligent indagació en les arrels de la desigualtat i pel seu tractament de la Il·lustració des d'una perspectiva nova i actual'.
Escolta-ho
Gonzalo Pontón és llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona (UB) i ha desenvolupat l'activitat laboral en el sector editorial. Va començar el 1964 a Edicions Ariel i el 1976 va fundar Crítica, editorial que va rebre el Premi Nacional a la Millor Editorial el 2007, entregat pel ministeri. El 2011 va fundar amb els fills l'editorial Passat & Present, de la qual és president.
Les frases més destacades de l'entrevista
- 'En matèria de desigualtat hem empitjorat sensiblement respecte el segle XVIII. Els rics avui són menys i més rics i els pobres són més i més pobres. Hi ha vuit persones al món que tenen tant poder econòmic com els 3.500 milions de persones més pobres'.
- 'En el llibre explico el que s'ha convertit en una 'desigualtat categòrica'. No només hi ha desigualtat econòmica, sinó també vital, social i cultural'
- 'La desigualtat existeix des de l'inici de la història, però fins al segle XVIII s'havia mantingut estàtica, perquè era una desigualtat rural, d'antic règim. A finals del segle XVIII la desigualtat pateix un increment enorme amb el que anomenem Revolució Industrial'.
- 'La idea del llibre la tenia de fa molts anys, però els editors som una gent molt viciosa, que ens passem totes les hores del dia llegint originals per veure quins llibres podem publicar. No tenim mai temps per posar-nos a escriure'