- Sergio Morales
- | el 9/mai/23
Aldo Ciprian és, per tercer cop consecutiu, l'alcaldable de Ciutadans (Cs) a les eleccions del 28 de maig. Està casat, té dos fills i 'dorm' a Terrassa, però viu a Sant Cugat 'tots els dies'. Ara bé, assegura que si assoleix l'alcaldia, tornaria a la ciutat. De família italiana, va néixer a Madrid el 1971 i va mudar-se a Sant Cugat el 1986, ja que van traslladar-hi el seu pare, que era enginyer. Ciprian també és enginyer (industrial), estudis que va cursar a la UPC i que va completar a Torí (Itàlia), on va començar la seva carrera professional com a consultor. Actualment, té una empresa vinculada als mons eòlics i de l'automoció: 'Tot allò que porti engranatges', ha explicat en una entrevista a Cugat Mèdia per conèixer el vessant més personal de l'alcaldable.
Preguntat per la relació amb altres companys polítics, apunta que "a la política no es ve a fer amics", però celebra que no ha tingut "grans problemes" amb altres persones d'aquest món: "Hi ha respecte i podem fer una cervesa amb persones de la CUP, del PP o d'ERC".
Ciprian és aficionat del Reial Madrid i, també, del Torí. Ara bé, mirant cap a Sant Cugat, té debilitat pel Club Rugby Sant Cugat i per la Unió Esportiva Sant Cugat (UESC). Es declara un apassionat dels esports i veu la ciutat com un "lloc fabulós" per desenvolupar la pràctica esportiva. De fet, va ser jugador de bàsquet al desaparegut CE Sant Cugat. Avui, encara gaudeix d'aquest esport, que juguen els seus fills. "Soc el seu coach", apunta. I preguntat sobre quin tipus de pare és a la grada, no se n'amaga: "Soc un pare nerviós, perquè "quan coneixes un esport ets més crític".
Sobre el rugbi, valora especialment el tercer temps, on els jugadors d'un equip i un altre es reuneixen després del partit per comentar-ho amistosament. Portar aquest concepte al ple és quelcom que veuria positiu, però ho aborda des de la ironia: "Seria un espai on no et tallin quan estàs parlant".
El candidat de Cs també recorda com va viure l'inici de la crisi del coronavirus. "Va ser molt dur, però encisador perquè hi vaig trobar molta generositat", explica en referència a la tasca que va fer construint viseres protectores. De fet, és crític amb l'administració: "L'Ajuntament es va quedar una mica coix", pel que fa a la resposta a la pandèmia.