Sant Valentí, un moment per replantejar com estimar

Sant Valentí és la celebració de l'amor, però també un bon moment per replantejar-se quina mena de relacions tenim. Això ha fet aquesta setmana el 'Sant Cugat a fons' a la secció 'Benestar Emocional', on la psicòloga de Panta Rei Viviana Alzate ha detallat els models humans d'afecció. Segons Alzate, ser conscients de com estimem ens ajuda a repensar les nostres relacions i a fer-les més sanes.

Escolta-ho

La secció s'ha centrat en els tres models d'afecció, les regles que guien la interacció amb la resta de persones. 'És molt freqüent sentir algú queixar-se que sempre es troba amb el mateix tipus de persona i això va molt lligat amb com establim les nostres relacions', ha explicat Alzate, que afegeix que la nostra manera d'estimar està directament connectada amb com han estat les nostres primeres relacions amb els familiars i cuidadors més propers. Tot plegat es pot resumir en tres models que es manifesten en diferents graus en cada persona.

Afecció segura
Els adults amb aquest tipus d'afecció se senten còmodes amb la intimitat i se senten preparats per ser vulnerables en les relacions, ja que compten amb el suport dels altres i estan segurs que són valorats i admirats. 'Es troben bé tant en la intimitat com en la independència i busquen combinar ambdues coses', ha detallat Alzate. No els incomoda dependre dels altres, així com que d'altres depenguin d'ells sense preocupar-se pel rebuig. Són empàtics, però estableixen els límits apropiats quan és necessari.

Afecció angoixada-dependent
Les persones amb aquest tipus d'afecció senten que, en l'acostar-se a algú per una relació romàntica, han de estar amb ell en tot moment per sentirse segurs i tranquils. Tenen un profund sentiment de proximitat i dependència conjuntament amb una major preocupació i, sovint, una expectativa desmesurada i catastrofista del rebuig. Alzate ha remarcat que les relacions on predomina aquest tipus d'afecció es caracteritzen per 'la gelosia, els baixos nivells de confiança en l'altre i la insatisfacció mútua'. Volen comprometre's, però expressen un estil controlador i dominant.

Afecció angoixada-evitativa
Consideren que les relacions properes no són importants. Al contrari, valoren per sobre de tot la seva independència i autosuficiència. Tendeixen a mantenir relacions que es distingeixen per uns baixos nivells de compromís, complicitat i confiança. Senten molt poca angoixa després d'una ruptura i en les seves relacions tendeixen a mostrar freqüentment emocions negatives. En realitat, tenen un alt grau d'angoixa que els fa evitar comprometre's. 'És cert que que molts d'ells voldrien tenir relacions més properes, així com aconseguir l'aprovació de la resta, però com que temen ser refusats, eviten la intimitat fins al punt de sabotejar les seves pròpies relacions', ha explicat Alzante.