Ascens

Davide Bonaccini

Publicat: el 20/mai/14
Opinió d'esports | Columnes

Ara que l'objectiu està assolit, comença un de nou. El passat cap de setmana l'equip sènior A ha celebrat l'ascens a 1a Nacional d'handbol. Dilluns va ser el dia per fer repòs, els jugadors ho han de fer i s'ho mereixen perquè jugar tres dies seguits competint amb els campions i subcampions d'altres lligues per assolir l'ascens a 1a Nacional es dur.

Els cops rebuts i l’esforç aniran passant i més ràpid ho faran amb la cura de les felicitacions. Tots els cops i el joc viscut a la pista també ha servit per fer la pell al que els espera la temporada vinent.

Arribar a ser equip de 1a Nacional pel sènior A va ser, des del minut zero de fa tres anys, un dels objectius d’aquesta junta del Club Handbol Sant Cugat. I ho va ser perquè en primer lloc confiàvem en l'equip de llavors, confiàvem que podia assolir aquest objectiu i a més -per a mi encara més important- confiàvem que, una vegada assolit l’ascens, és pot mantenir a 1a Nacional. Al llarg dels tres anys l’equip ha crescut, ha canviat, s’ha fet més experimentat i ha anat agafant caràcter. Recordo aquelles paraules que vaig dir fa tres anys que van deixar sorpresos a molts perquè llavors l’equip acabava de baixar a Primera Catalana. Però la feina dels jugadors, els dos entrenadors més els ajudants i els delegats que al llarg d’aquests tres anys han passat per l’equip, igual que alguns dels jugadors que han passat per l’equip i que ara no hi són, però que han posat el seu granet de sorra, ho han fet possible.

La força d’aquest equip no és només a la pista. El seu atractiu és, en primer lloc, que és un grup humà on tothom és benvingut, mai ningú no s'ha quedat fora. Qui ha marxat ho ha fet lamentant haver de fer-ho, però està clar que els motius de feina o d’altres van tenir prioritat. La base del club i l’atractiu de l’equip ha nodrit aquest equip, i ha fet que alguns jugadors de casa hagin tornat sent ben rebuts. Darrere hi ha sempre el planter que puja fort i ara té un motiu més per entrenar-se amb més ganes i més força.
Estic molt orgullós d’aquests jugadors, amb ells he viscut moltes experiències i és un plaer sentir que ets sempre ben rebut, que ets un més, en tots els sentits.

La feina feta fins ara queda enrere, ja ens podem oblidar. Queda per la memòria i per la vitrina, igual que aquell dia 7 de maig de 2011 quan la nova junta que presideixo va prendre possessió del càrrec, i al cap de pocs dies vaig visitar el vestidor del sènior A juntament amb el director esportiu per parlar molt clar, directe i reafirmar el que havien sentit pocs dies abans: el primer equip havia de pujar a 1a Nacional. Ho havien de fer amb el seu esforç i amb l’ajuda d’aquesta afició que s’ha tornat un referent.
Però ara calma, afició i equip, oblidem també tot això, i continuem la nostra feina.

El recorregut d’aquest equip no s’ha d'aturar aquí. Les felicitacions són ben rebudes, s’han de gaudir, però demà en volem més i per això hem de tornar a la feina, l’equip encara té molt a dir. No han arribat fins aquí després d’un llarg recorregut. Aquest ascens no és la culminació del recorregut d’un equip que ha arribat a la seva maduresa, aquest és un equip encara jove, amb una mitjana d’edat baixa, i la temporada vinent estaran a la categoria que mereixen, pels resultats assolits i pel joc vist a la pista. No vull ni puc destacar cap jugador perquè cadascun d’ells fa la seva aportació, des de la nostra porteria on han d’entrar el mínim de gols fins a la porteria contraria on han d’entrar els màxims possibles hi ha un grapat de jugadors i tots en aquest recorregut de porteria a porteria fan la seva feina ben feta. I tots junts fan que cadascun d'ells sigui un molt bon jugador, són un equip, i junts han arribat fins aquí. Per cert, els partits es juguen també al costat de la pista, allà seu la millor afició que un club pot tenir, ells també fan fort l' equip i aquest club, gaudeixen, pateixen i s’apassionen per aquest esport.

Ara tots i jo, més que altres, tenim un motiu més per recordar i celebrar alguna cosa al maig. Moltes gràcies a l’afició i a l’equip, al club i a tots els pares i mares que donen el seu suport i confien en nosaltres. A l’Ajuntament pel suport rebut per aquestes fases i al llarg de les temporades, i als mitjans d’informació que ens han fet costat, i concretament aquesta casa Cugat.cat, que amb el suport de Thinkinsport, han fet possible la fantàstica cobertura d'aquesta històrica fase d’ascens que ha vist tornar el primer equip a 1a Nacional després de 16 anys! Tots heu format part d'aquest equip. Gràcies i us esperem com sempre nombrosos per gaudir d’aquest esport! Som-hi!!

DAVIDE BONACCINI és president de l'Handbol Sant Cugat