El frondós bosc de l'esport santcugatenc

Dani Aguila Aviles

Publicat: el 5/mai/14
Opinió d'esports | Columnes

L'arbre que creix més fort és aquell que un dia va arrelar els seus orígens a consciència. Sorgit d'una enriquida terra, regat curosament, vertebra les seves fortes branques amb paciència i somia afamat amb el dolç sabor dels seus fruits. Aquest cap de setmana, l'ombra d'un d'aquests arbres santcugatencs ha començat a aixoplugar el primer de molts dels èxits que es podran collir de les seves fulles.

Escolta-ho

El cadet de la UESC ha fet història, i s'ha proclamat amb lletres d'or i per mèrits propis com el tercer millor equip de Catalunya, una fita que ha col·locat els vermell-i-negres per davant de clubs amb molt més pedigrí. Serà ara tasca de l'entitat que presideix Mònica Mateu la d'anar vigilant aquests sucosos fruits i esperar a recollir-los en el seu moment just. Ah, i vigilar que altres que ja miren aquest arbre de reüll no allarguin gaire la mà.

El bosc, però, és frondós. I és que hi ha una parcela dedicada únicament i exclusiva al voleibol. Allà hi ha caigut aquest diumenge una medalla de plata del Campionat d'Espanya, que es diu ràpid. Els resultats ja han percudit a les primeres categories, amb una capbussada del sènior a Superlliga. El procés requereix de paciència, i de ben segur que hi haurà més opcions de tornar a recollir la fruita de la màxima categoria estatal.