I ara, què?

Mauri Carrio

Publicat: el 2/mai/14
Opinió d'esports | Columnes

Aquesta és la pregunta que més vegades m'han fet aquests últims dies. Sobre la meva vida personal i esportiva, sobre l'equip, etc. És normal que quan un esportista porta 16 anys acostumat a unes rutines i hàbits i tants anys jugant al primer equip del club la gent es faci preguntes. Doncs bé, per una banda, amb molta il·lusió inicio una nova etapa de la meva vida, plena de projectes i amb una cosa que fins ara, atès a l'exigència del Hockey, no tenia: Temps. No oblidem que el nostre Esport no és professional, és sacrificat i et treu molt de temps. Per altra banda, pel que fa el primer equip, hi ha molt talent, jugadors de molt nivell, un gran entrenador i formen un gran grup humà, els espera un futur molt prometedor amb, de ben segur, molts èxits per venir! Molta sort nois!

El Junior i el Hockey han estat i seguiran sent la meva vida, he pogut gaudir-lo tots aquests anys. Em considero afortunat d'haver pogut decidir jo el punt final, he estat un privilegiat. No ha estat sempre fàcil, mals moments, lesions, però ens hem tornat a aixecar i hem seguit endavant perquè, per sobre de tot, està l'estima per aquest Esport, que té quelcom especial que t'enganxa. Només em queda agrair a tots i cadascun dels companys, entrenadors, Staff, Juntes, gent del club, aficionats i rivals per tots aquests anys genials, per tot el suport, per molts bons moments i molts amics.

Per acabar, un agraïment especial per a dues persones, al Felix Sen, que ens va deixar fa un temps, que es va desviure pel Club i la secció molts anys, sempre lluitant per nosaltres, en moments bons però també, i això té més mèrit, en moments complicats. Ens teníem una gran estima, ell em va donar suport en el difícil moment de prendre la decisió de marxar del club, però també em va fer prometre que tornaria quan les coses estiguessin més calmades per tornar a dur l'equip allà on es mereixia, a D.Honor A. Doncs bé, puc dir amb gran alegria que he complert la meva promesa i que ell estaiía orgullós d'això. I també pel meu Pare, perquè sempre ha estat allà durant tota la meva carrera esportiva, sempre.

Força Junior!!