Un any de 'presi' a la Unió Esportiva Sant Cugat

Monica Mateu

Publicat: el 24/abr/14
Opinió d'esports | Columnes

Fa un any que en Valentí Feixas va deixar de ser president de la UESC i vaig aceptar ser el seu relleu, per encapçalar aquest gran club de tennis taula i bàsquet, arrelat a la nostra ciutat des de fa gairebé trenta anys. Des que l'any 2006 ell em va demanar que fos patrona de la Fundació UESC, i posteriorment, vaig entrar a la seva junta, havíem treballat colze a colze per fer de la UESC un club modern, referent en la formació de jugadors/es i entrenadors/es. D'ell vaig aprendre l'excel·lència en la manera de fer les coses, en la gestió i en l'ambició de formar primer persones i després esportistes.

Aquell dia, fa un any i per sorpresa, vaig esdevenir 'la presi', i vaig passar a formar part del col·lectiu de presidents de clubs a la nostra ciutat, gent com en Miquel, el Davide i molts altres que admiro profundament per la seva capacitat i dedicació a una causa tan important com és la formació en una ciutat tan jove com és Sant Cugat. Projectes tots ells basats en els valors, en la Il·lusió i en les persones, com són els grans projectes de la vida.

Aquell dia, a la junta i davant l'equip tècnic, vaig oferir tres coses: el meu compromís, un bon equip i un gran projecte.
El meu compromís és el menys important de tot ja que com a mare de quatre jugadors dedico gairebé tot el meu temps lliure al club. També perquè ja vaig dedicar la meva joventut a l'esport i conec bé aquest món, ja que a casa la meitat erem nedadors i la resta jugadors de bàsquet.

El segon punt i per mi el més important, és l'equip que m'acompanya. Un equip format fa tres temporades que per a mi és humanament i professionalment excepcional, tant a nivell de les persones voluntàries, que ens dediquem a entitats com la UESC sense ànim de lucre, com del cos tècnic. Tenim un gran equip tècnic de tennis taula i també de bàsquet, liderat pel nostre flamant director tècnic, els coordinadors de les àrees masculina i femenina, un assessor esportiu de tota la vida i uns/es entrenadors/es , la gran majoria formats i formant-se a la UESC que són l'orgull del nostre club.

I el projecte, basat en un pla estratègic que ja s'ha complert en poc menys d'un any de treball.

Un projecte que es basa en l'equilibri entre les vessants esportiva, formativa i social. Amb resultats esportius històrics enguany tant en bàsquet femení i masculí -amb la final a 4 inclosa i jugadors fitxats pel Barça- com en tennis taula, amb un pla de formació per a entrenadors/es, jugadors/es, pares i mares. I la vessant social amb una nova presidenta de la Fundació que vetlla per projectes de ciutat de manera conjunta amb l'Ajuntament i amb les entitats locals. Projectes com el Tots Podem i el nou equip ASDI- UESC, el nostre somni des de fa molt de temps és ara una realitat. Un equip igual que els altres però alhora especial. Cada dimarts és un privilegi entrenar aquests nois a Valldoreix.

Però el que més m'ha sorprès és el que el club m'ha donat. En aquella mateixa junta jo demanava a l'equip tècnic també tres coses: implicació, iniciativa (innovavió) i identitat (imatge). I m'han sorprès perquè han superat totes les meves expectatives.

Crec que aquest any la UESC ha fet un pas endavant en la seva cohesió, en l'acostament entre les àrees femenina i masculina, entre els equips sèniors i els jugadors/es més petits. Una implicació que veig cada dia, cap de setmana rere cap de setmana amb els nostres entrenadors pseudo-voluntaris, que tenen la seva professió i les seves famílies, però que dediquen hores i hores al club i als seus jugadors i anant a veure els partits dels seus companys/es.

I per últim, la part que em posa la pell de gallina: quan veig cada dia, entrenadors i jugadors donant una bona imatge del club i de Sant Cugat per tot Catalunya, en torneijos com el d'aquesta setmana a Saragossa, en els nostres intercanvis internacionals (a Dinamarca, a Dubai en tennis taula), veient com els entrenadors de l'equip ASDI-UESC organitzen partits amistosos amb els nostres jugadors júniors i cadets.

Aquest any no ha estat fàcil per als clubs. Tampoc a la UESC on també tenim molts reptes per endavant, a nivell econòmic, amb la manca d'instal·lacions per a poder fer bé la feina, canvis en la nostra estructura, problemes que han viscut i viuen les nostres famílies -la meva inclosa-. Ens hi hem deixat la pell tots junts.

Però cada cop que una nena del preinfantil sortint del vestidor em veu i em diu, Mònica! I em fa un petó, o els jugadors júniors m'expliquen les seves coses, o les noies del sènior B em demanen que vagi a veure els seus partits i porti el bombo, o em trobo mig sènior B masculí a casa amb els meus fills, o prometo una pizza als del sènior A per les seves victòries, per no parlar de les estones que compartim i patim amb els pares i mares a la grada...

En tots aquests moments, sé que és un privilegi i un orgull ser la vostra 'presi'.

Gràcies UESC !!!


MÒNICA MATEU és presidenta de la Unió Esportiva Sant Cugat