El volei era, és i serà part de la meva vida

Marta Galceran

Publicat: el 8/abr/14
Opinió d'esports | Columnes

Ja farà més de 20 anys que vaig començar al voleibol. Jo venia del bàsquet i anteriorment del futbol, és a dir que sempre he sigut una persona inquieta i molt esportista. Reconec que el volei em va captivar de tal forma que no l'he deixat fins el dia d'avui.

Deixar-ho, un moment dolorós, ja que en el fons jo continuaria, però per qüestions de lesió, he hagut de prendre la decisió, perquè no només em feia mal a la pista, sinó també al dia a dia.

El Club Voleibol Sant Cugat, la meva segona casa, la meva segona família. Encara recordo quan vaig parlar amb el president Miquel Martínez fa sis anys. Em va dir que el primer equip estava complet, amb totes les jugadores, però que em volien igualment. Això ja em va dir molt del club. El Miquel sabia que venia d’una mala temporada, aquelles coses de la vida que no acaben de sortir bé i et quedes fora i no saps on caure. Vaig tenir la sort de topar amb un club de paraula, sincer i professional, al qual li agrairé tota la vida.

Cada temporada que finalitzava em trucaven de diferents clubs, amb ofertes, millors o pitjors, i jo ho tenia molt clar, a on estaria millor que a Sant Cugat? És que no només és un club, jugadores, entrenadors, col·laboradors, pares i mares, es respira un ambient genial. Les persones que hi formen part viuen aquest esport, s’impliquen, s’ajuden, i perquè no, s’estimen! Per això dic que són una gran família.

Nova etapa. Seguiré sent part del club, com a mínim vull ser part de l’afició. Però no descarto tornar a ser entrenadora algun dia. Ara m’agafo un temps de desconnexió, però seguiré vinculada d’alguna manera.


¡Gràcies CV Sant Cugat per aquestes sis temporades de felicitat!
Espero que quan parlo de club, es donin per al·ludides les persones més importants! Les meves companyes d'equip de totes les temporades!

MARTA GALCERAN és exjugadora del Club Voleibol Sant Cugat