Creure és poder

Alex Fabrega Penina

Publicat: el 7/abr/14
Opinió d'esports | Columnes

Tothom creia que estava mort, però estava adormit. Va trigar 14 jornades a treure el primer punt a la Segona Divisió de futbol sala. Els ànims de jugadors i tècnics no eren els millors. La permanència semblava una utopia. Va arribar a ser a 11 punts de la salvació, però no era tant la diferència inabastable sinó el seguit de desgràcies, setmana rere setmana, sense obtenir cap premi. El derbi davant l'Olímpyc va canviar les coses. Només era un empat. Només un punt. Però era una il·lusió i veure que potser no eren tant dolents com els resultats.

Escolta-ho

Mica en mica van anar guanyant partits, i el destí somiat que tenien quan estaven adormits es va convertir en realitat en despertar. Ara resten nou punts per disputar-se i es troben a tres punts de la salvació. El camí és difícil, però el pas d'allò que és impossible al que és complicat és el que dóna lloc als que hi creuen, i sobretot, als que lluiten, com és el Futbol Sala Sant Cugat.

Una altra història diferent és la del rugbi. El somni irreal de l'ascens a Divisió d'Honor l'any passat era un conte de fades. Aquest any és un objectiu real. Aconseguir el pas d'arribar a la promoció era igualar l'objectiu de la temporada passada. El triomf de prestigi al camp del Cadis en la primera jornada dóna ales a un equip que torna de l'altra punta de la península amb el tren de la il·lusió, de la feina ben feta, i del nou exemple que creure és poder.