Un maquinista vermell-i-negre que avança cap a fites llunyanes

Dani Aguila Aviles

Publicat: el 24/mar/14
Opinió d'esports | Columnes

Tan a prop ho tenien, tant, que al final se'ls hi ha esmunyit de les mans. I ja se'ls hi ha escapat fins a sis vegades. Pobres nois, deuen pensar els espectadors. Lluiten, suen sentencien contra la paret uns rivals que ho veuen quasi bé tot venut. Però al final, un eclipsi enfosqueix el partit i a l'últim anhel, una ganivetada talla de soca-rel la possibilitat de puntuar.

El Junior masculí d'hoquei herba ja ha tastat l'amarg gust de veure com li marquen als darrers minuts però, com tot a la vida, la realitat es pot veure des de diferents prismes. I n'hi ha un que diu que els santcugatencs ja poden somiar en, algun dia, igualar els de més amunt. La diferència ja s'ha reduït a un petit esglaó.

Precisament, un esglaó és el que separa el Rugby Sant Cugat de la promoció d'ascens. Un somni, un destí majestuós que només es troba distanciat per uns metres després d'una llarguíssima carrera de fons. Una marató al final de la qual els santcugatencs estan arribant en bona forma, si bé és ara, quan més cansat s'està, quan s'ha de treure el millor de cadascú. El rival que cal avançar és el la Vila i arriba diumenge que ve a Sant Cugat.

I qui ja ha creuat la meta de la cursa és l'Handbol Sant Cugat. El projecte de Bonaccini està eclosionant, cristalitzant en els objectius marcats. El primer, el bitllet per a la promoció d'ascens a Primera Nacional. Però el tren no s'atura aquí. Un maquinista vermell-i-negre, de nom Joan Sancho, espera seguir avançant cap a fites encara més llunyanes.