Després de la tempesta, hauria d'arribar la calma

Dani Aguila Aviles

Publicat: el 19/nov/13
Opinió d'esports | Columnes

La pluja cau amb força sobre el seu cap. Està desorientat, xop. La humitat li trastoca els sentits i paralitza els seus moviments. Anhela quasi bé exasperat que el vent bufi i s'endugui aquest temps infernal i aparegui una lleugera claror que pugui il·luminar el seu equip. Sota aquest plujós sostre es troba el Futbol Sala Sant Cugat, on comença a ser difícil trovar explicacions i respostes a preguntes que ja costen fer.

Escolta-ho

Però el dia pot començar amb el diluvi més gran, que sempre quedarà una petita esperança. Un Noé en forma de triomf que ha de donar ales als santcugatencs. L'Olímpyc Floresta, malgrat haver caigut aquest jornada, ja ha trovat la llum, així que els d'Albert Tejero també ho poden fer. Que els hi preguntin al Junior femení, l'inici no va poder ser més fosc amb una derrota a la primera jornada que va preocupar a la família blau-i-negra. Però l'equip de Joan Vidal es va treure els dominis de sobre en un obrir i tancar d'ulls. I des de llavor el Sol no deixa d'il·luminar Romagosa, Riordan, Puig i companyia. Sis victòries consecutives l'han alçat a proclamar-se com un dels favorits a assolir algun títol, amb una candidatura més ferma que mai. Un altre que s'ha aixecat d'un sotrac important és l'Handbol Sant Cugat, el seu gran rival el Sant Joan Despí va mostrar les carències dels santcugatencs la setmana passada. Són pràcticament incomparables en atac, però han de saber tancar les portes de casa seva. I és que tan important és conquerir com no ser conquerit.