No en sé de conformar-me
Raquel Perez
Publicat: el 1/ago/13
Opinió d'esports |
Columnes
Treball, esforç, ambició, superació, cooperació... Porto 13 anys jugant a bàsquet i aquests són els valors que a poc a poc he anat interioritzant. La suma d'aquests és el que et porten a rebre el respecte del club en el qual jugues, el club de casa teva.
Un cop dins d'aquest club, i parlant des de la meva experiència personal, des de petita es lluita per formar part de l'equip referent, el sènior. Fa 3 anys vaig aconseguir aquesta fita i, des de llavors, no he parat de lluitar per defensar aquest club. Ara ens trobem enfront d'una incongruència. Des de dalt es diu que el que realment importa és cuidar a la gent de casa i no haver de buscar jugadors de fora per assolir categories superiors. Això no és cert, ja que de cara a la temporada vinent els dos sèniors han estat tancats amb gairebé un 50% de jugadors de fora.
Es pot ometre la veritat de moltes maneres, però com he dit abans, el respecte es guanya i quan se'ns el vulnera, ens hem de fer sentir.
A part de jugadora, he estat entrenadora d'un equip de la base, i puc dir que els ajudants hem anat aprenent dia a dia. Tots ens hem implicat en els esdeveniments que s'han organitzat per fer de l'àrea femenina una colla, animant i ajudant a totes les jugadores que es podien desmotivar regalant-les la nostra confiança. I ara com ens trobem? Doncs, amb que aquells que més ens hi hem deixa't la pell ens veiem fora o sense tenir el que realment mereixem.
No estic gens orgullosa de com s'estan fent les coses, ni de com s'ha tractat a la gent de casa i molt menys de veure que es presumeix d'una cosa quan no és certa. Ja ho diuen, l'orgull és el privilegi dels forts.
No obstant, s'ha d'agrair tot l'esforç i suport a la poca gent que de veritat lluita per conservar l'essència d'aquest club, des de certs membres de la junta fins a les mateixes jugadores.
'Quan els rics fan la guerra, són els pobres els qui moren'. J. P. Sartre
RAQUEL PÉREZ és exjugadora del sènior femení de la UESC