El que no s'havia dit fins ara de les escoles de futbol a Sant Cugat

Joan Carles Galofre

Publicat: el 9/jul/13
Opinió d'esports | Columnes

Un bon amic sempre em comentava les mateixes dues coses quan acabaven els partits del seu fill quan tenia 6 anys: han perdut 20-0, però han sortit tots abraçats i rient del camp. I si en alguna ocasió el pare insinuava si preferiria jugar en un altre escola de futbol, el nen contestava que ni pensar-hi!

Les escoles de futbol haurien de ser només això, escoles de futbol. És a dir, un nen inscrit a una escola de futbol, independentment de la seva qualitat tècnica, o de la seva condició física, hauria de poder evolucionar i aprendre en aquesta escola fins finalitzar la seva etapa formativa, i per sobre de tot, gaudint de l'esport.

La funció d'una escola de futbol, i aquí hauríem de diferenciar-ho dels clubs de futbol, és intentar que els nens evolucionin en les seves capacitats tant físiques com tàctiques, i que millorin el seu rendiment personal i col·lectiu, i per sobre de tot, que gaudeixin del futbol, fomentant el respecte al contrari, la companyonia entre la resta de jugadors i la conducta exemplar dins i fora del camp.

La metodologia d'ensenyament de la Penya Blaugrana de Sant Cugat - Escola de Futbol Hristo Stòitxkov (PBSC-EFHS), és evolutiva, és a dir, els nens comencen aprenent a tocar molt la pilota i a familiaritzar-se amb el joc. Tot està previst: regateigs, posició tàctica, preparació física... però cada cosa s'ensenya al seu temps. Recordem que estem formant! Tenim la sort que es poden formar grups homogenis amb característiques semblants perque els nens evolucionin de forma similar.
D'altre banda, la PBSC-EFHS no descarta mai cap nen fins que no en queda més remei per les limitacions d'espai al camp i horaris d'entrenaments. A l'edat de Cadets, que correspondria als 14 anys, es fa aquest maleït descart que obliga l'Escola a decidir si un noi pot continuar o no.

En canvi, els clubs busquen el resultat dels seus equips, menystenint sovint aquells jugadors que la direcció tècnica considera que ja no són profitosos: deixant-los a la banqueta, expulsant-los al final de temporada, jugant pocs minuts, etc. En aquests casos, es considera que el Club està per sobre del jugador. En aquest sentit, i per molt que ens pesi, hi ha moltes escoles de futbol que actuen com si fossin autèntics clubs.

Com és que hi ha nens que passen gairebé tot un partit asseguts a la banqueta? o, que en finalitzar la temporada facin fora a nens de vuit anys per fitxar altres nens d'altres clubs? Què ens hem begut l'enteniment? Quan veig aquestes coses a altres clubs que porten l'etiqueta d'escola de futbol em poso les mans al cap!

Vist això, suposo que la forma d'ensenyar de la PBSC-EFHS deu ser molt bona ja que contínuament els hi prenen jugadors i entrenadors, això sí, sempre es fa d'amagat. Per desgràcia, quan un exjugador de la PBSC-EFHS demana reingressar després d'haver estat expulsat d'un d'aquests clubs, s'ha de desestimar la seva petició si això comporta haver d'expulsar algú altre. Tot plegat molt lamentable.

El contrapunt a tot això el trobem en el cas que comentava al principi: aquest amic que us deia, cada any que passava m'anava dient que els resultats milloraven de mica en mica, i que el somriure sempre hi era present. Estic molt content perquè el seu fill Santi, juntament amb la resta del seu equip s'han proclamat campions de la present lliga de Benjamins en la quual participaven. Enhorabona Campions! La PBSC-EFHS seguirà treballant per seguir-vos formant com a persones i com a jugadors perquè la PBSC-EFHS sí que és una veritable ESCOLA.