L’esport et fa ric; ric en valors

Pep Mari

Publicat: el 19/abr/13
Opinió d'esports | Columnes

No fa gaire em va visitar una cooperant, la Sílvia. Estava portant a terme un programa d'inclusió social en un país molt pobre i volia incorporar l'aportació del futbol. Ella, d'esport, deia no tenir-ne ni idea.

Quan em va sol·licitar l'entrevista vaig voler advertir-la: 'no crec que et pugui ajudar gaire, el que fem nosaltres és una filigrana, però si estàs tan interessada, vegem-nos'.

Vàrem parlar de rols i de la necessitat que cada membre de l'equip tingui clara la seva contribució al col·lectiu. S'han de repartir els papers, a cadascú aquell que s'ajusti millor a les seves virtuts. També li vaig proposar la creació de símbols d'identitat per fomentar la cohesió de l'equip: samarretes, rituals, cançons, himnes, lemes i logos.

Per a que l'equip funcioni tots els seus membres s'han d'implicar, en la mateixa mesura, en els objectius grupals. No val fer cadascú la guerra pel seu costat, tal com passa en el país on es desenvolupa aquest programa d'inclusió.

Poques activitats humanes reporten tanta autoestima a qui les practica com l'esport. Sentir-te acceptat pel teu equip, ja suma. El sol fet de no parar de millorar, carrega les piles. Tot això, independentment de si guanyes o perds.

Si els joves de la Sílvia, jugant a futbol, aprenen valors; potser deixaran de ser tan pobres i començaran a ser una mica més rics: tindran criteris per decidir què està bé i què està malament, i podran adaptar-se millor a l'entorn que els ha tocat viure.



PEP MARÍ és psicòleg aplicat a l'Esport
@pepmari4