El solista i l'orquestra

Dani Aguila Aviles

Publicat: el 12/nov/12
Opinió d'esports | Columnes

Un èxit el poden marcar molts factors. Un triomf pot anar en braços del col·lectiu, del grup, o pot ser un líder, una incisiva punta de llança la que travessi el teixit de la victòria. Ara bé, no tothom es posa d'acord amb quina de les dues opcions és la millor. El que sí és evident és que tota orquestra ha de tenir un gran solista, i tot solista ha d'anar acompanyat d'una gran orquestra. Situats aquí, penso: què és més important?

Escolta-ho

En el darrer mes una situació fora del comú ha sacsejat l'actualitat d'un dels principals equips de la ciutat, d'un conjunt exitós que es mostrava intractable a la seva categoria, la complicada Copa Catalunya de bàsquet. Parlem del primer equip de la secció masculina de la Unió Esportiva Sant Cugat. Després d'una temporada profitosa de transició, David Lizano, tècnic de l'equip, havia aconseguit fer girar entorn d'elements indispensables uns engranatges que lliscaven amb suavitat, i alhora amb una contundència mostrada partit rere partit. Ara bé, d'entre les peces de l'engranatge sorgia un element diferent, dissonant, però que donava a la melodia un punt de bellesa única. Èric Forné, base estrella dels vermell-i-negres, hi era sempre que se'l necessitava. Fet i criat a casa, Forné sabia qui era i on estava, i això l'erigia com el solista principal. Lizano ho sabia. Ell també. Però va decidir marxar a una altra orquestra.

A partir de llavors la resta dels instruments es van haver d'adaptar, i l'orquestra santcugatenca ha passat a tenir més sentit que mai des d'aquell moment. Altres membres clau de l'engranatge han donat un pas endavant, fent saber a la resta que la música havia de seguir sonant, i ho havia de seguir fent amb harmonia i ritme. El conjunt s'ha posat a to, tothom ha agafat aire amb força i s'han completat uns quants concerts amb més o menys encert - a excepció del dut a terme a la pista del CB Quart, però l'orquestra ha tirat endavant. I ho ha fet sense el solista principal. Dues maneres diferents d'optar a l'èxit. Dues formes d'intentar travessar el teixit de la victòria. Cadascú pot triar la que més li agradi, però una cosa és clara: la música ha de seguir sonant. La pilota ha de seguir botant.


DANI AGUILÀ és redactor d'esports de Cugat.cat