L'Espanyol, la força d'un atracament

Joan Garcia Manzana

Publicat: el 13/oct/12
Opinió d'esports | Columnes

La situació que ara viu l'Espanyol és la mort anunciada d'una entitat tant esportivament com socialment. Esportivament perquè l'equip no acompanya, els fitxatges no aporten res, ni sumen ni multipliquen i el canvi de 'cromos', canviar Márquez per Tejera o Álvaro per Stuani no té sentit. Així tenim l'equip.

I tampoc cal oblidar el futbol base marcat per una profunda crisi des de la marxa del responsable del futbol base durant 20 anys, José Manuel Casanova, al Màlaga. Per aquest càrrec han passat molts noms i un d'ells ben sorprenent, Antonio Morales, expresident de la Gramenet i accionista, que fa entrar la nau espanyolista en una direcció sense rumb. Un exemple, l'Espanyol B baixa a Tercera. I l'any passat amb un pressupost marejant cau a la promoció d'ascens. La millor solució comprar plaça a Segona B, exemple de valors als joves. El que no guanyis al camp, ho pots fer als despatxos amb diners. Morales dimiteix, entra Álex Garcia i marxa també per discrepàncies. Què passa al futbol base? Tothom calla. I la darrera cirereta al pastís de despropòsits, convocar eleccions. Ara mateix ni hi ha pau esportiva ni social. Tothom marxa, tots s'amaguen i ningú dóna la cara. La força d'un sentiment és el lema de l'Espanyol que només defensa l'afició, la Curva i l'APMAE (Associació de Petits i Mitjans Accionistes de l'Espanyol). La resta, és a dir, els accionistes majoritaris només miren per als seus interesos i el director esportiu, Ramon Planes, continua treballant sense donar cap tipus d'explicació sobre la seva política esportiva. Esperem que la tragèdia no arribi al juny en forma de descens. Ara encara hi ha temps per donar un gir a l'àmbit esportiu i social de l'entitat.


Joan Garcia és editor d'Esports de Cugat.cat