Ser només pares

Carme Reverte Calvo

Publicat: el 17/oct/11
Opinió d'esports | Columnes

Fa uns anys vaig assistir a una xerrada organitzada per la UESC, que impartia el meu amic Pep Marí, psicòleg del CAR Sant Cugat. 'Ser només pares', portava per títol, i em van advertir que no es tractava d'una xerrada convencional, vaja que no era un rotllo. Me n'hi vaig anar a veure què.

Escolta-ho

Si abans d'anar-hi ja era una persona convençuda del paper principal que juguen els nostres fills en les nostres vides i del secundari que hem d'assumir els pares, després d'escoltar en Pep encara ho vaig estar més.

Els nostres fills acaben d'inicar una nova temporada i necesiten sentir-se acompanyats. No confondre amb fer de taxista. Tampoc amb la sobreprotecció, ni l'ultra defensa, no.
El ventall de connotacions pot ser tan ampli i variat com volguem interpretar de la nostra relació amb ells.
Només cal ser-hi. Ser-hi el suficientment a prop per quan calgui. Però sempre mantenit un marge prudent que els permeti créixer.

Un dia el meu fill em va retreure que els pares no animem. Per un moment vaig pensar que no era cert però de seguida vaig entendre que tenia tota la raó. Sentir crits provinents d'una banda i l'altra de la graderia no deu ser la millor banda sonora per donar alè a un grup de joves que intenten competir. Jo, per al pròxim, dia em porto la trompeta!

CARME REVERTE és cap d'Esports de Cugat.cat