Atletes adaptats

Manel González

Publicat: el 10/mai/21
Opinió d'esports | Columnes

En els darrers anys ha sorgit un projecte que m'ha fet reflexionar, retrobant un món conegut, però no suficientment comprés i acceptat. Parlo de la secció d'atletisme adaptat del Muntanyenc. Apuntar-se al cavall guanyador sempre ha estat l'eina més ben apreciada dels oportunistes.

Exemple del que dic és aquesta paraula que surt fins a la sopa anomenada "valors". Segons definició de la Wikipedia: "És el conjunt de qualitats que fan una cosa estimable".

És a dir, que en la majoria dels casos la paraula s'utilitza només per quedar bé, o potser perquè l'ha dit algun profeta contemporani, però en canvi, sense fer-ne l'ús que li correspon.

Això sí, empastifant-la per tot arreu ja ens haurem apuntat al bàndol dels "bons" o políticament correctes.

Sortosament, hi ha persones que no parlen mai de valors, però fan molta feina amb l'única pretensió d'ajudar a millorar la societat, apropant el seu esforç a capes socials desafavorides o pràcticament ignorades.

Quan van proposar tirar endavant aquesta iniciativa, ho feien amb la boca petita, però carregats d'entusiasme i, sobretot, convençuts de què era possible.

Davant la insistència i del profund coneixement del món dels adaptats, la Bea i l'amic Jaume decideixen aprofitar l'estructura de la secció d'atletisme per engegar i fondre ambdues amb objectius molt clars.

El primer, millorar la qualitat de vida dels atletes adaptats, plantejant sessions d'entrenament "a mida". I el segon, incentivar-los a competir com qualsevol altre atleta de la secció, independentment de les seves aparents limitacions. Això es diu integració.

Han passat els anys i malgrat les dificultats, han aconseguit reunir un grup tècnic entusiasmat i totalment abocat al projecte.

Els resultats obtinguts han estat espectaculars: un grup d'atletes cada cop més implicat, famílies agraïdes, somriures amples i, el que és més encisador, veure tant l'evolució física com psicomotriu de totes i tots els esportistes; només cal veure'ls en els STQlímpics per comprovar-ho fefaentment.

Hi ha cops que només cal girar una mica el cap. Si ho feu, trobareu persones discretes i senzilles, sense cap intenció ni de fer pòdiums ni de guanyar medalles.

S'impliquen sense demanar res a canvi, simplement com a instrument d'autosatisfacció personal. Fruit de les seves iniciatives, deixem que els oportunistes sortint a la palestra, tant s'hi val, perquè en el fons el que realment importa és el contingut de les accions i la transcendència humana que representen.

MANEL GONZÁLEZ és arquitecte i exatleta olímpic a Los Ángeles