Quin goig veure-us fer història

Albert Diumenjo

Publicat: el 13/mai/18
Opinió d'esports | Columnes

Madurar. Aquell procés de creixement que acaba amb el desenvolupament complet, total, d'acord amb l'evolució a través del temps, de les experiències que has tingut, bones i dolentes, i comprendre on ho has fet bé, però sobretot, quan t'has equivocat. I fer autocrítica quan toca, ser exigent, no donar pas a lamentacions ni a excuses. I alhora, besar llàgrimes si ho necessites, per fer net i tornar més fort. I tornar els cops que calgui, per moltes estocades que rebis, per molta pols que t'empassis, amb la determinació d'aquells que persegueixen fites per la història.

Us imagineu el que és perdre un ascens a l'última jornada de lliga? Després de tot un any lluitant per un objectiu, que se t'escapi en l'últim maleït sospir? Que el tinguis a tocar i te l'arrabassin amb cruesa, no una, sinó dues temporades seguides? El Patí Hoquei Club Sant Cugat estava curat d'espants, perquè en el món de l'esport, si no estàs preparat pels desencisos, no mereixes els encerts.

I altre cop, després de dos anys seguits quedant-se amb la mel als llavis, l'equip es va aixecar per lluitar per l'ascens a l'Ok Lliga. L'esport és capriciós, inconstant, llaminer. Els més romàntics fins i tot parlen de poesia i màgia, perquè un any després el Patí Hoquei Club Sant Cugat necessitava un punt per pujar. I un any després els santcugatencs visitaven de nou la pista del Club Hoquei Alpicat.

Aquest cop, però, la mirada dels jugadors era serena, amb l'espurna pròpia d'algú que ja sap on és la pedra i no té cap tipus d'intenció d'ensopegar, amb una determinació absoluta. Van jugar el partit que els hi tocava, van sobreposar-se als imprevistos del joc i són, per primer cop en la seva història, equip d'OK Lliga. Quin goig, Patí Hoquei Club Sant Cugat, ser-hi quan us feu grans. Quin goig veure-us madurar, però sobretot, quin goig veure-us fer història.