Presidentes i presidents

Manel Gonzalez

Publicat: el 11/set/15
Opinió d'esports | Columnes

Darrerament, sembla que bufen vents gèlids de l'Antàrtida per a la immensa majoria d'entitats esportives i culturals, sotmeses a una pressió social, administrativa i jurídica fora de to i mesura. No hi ha cap mena de dubte que aquest setge és perquè bona part dels mecanismes de control se'ls ha anat de les mans.

Però, perquè d'avui per demà se'ns sol·licita una capacitat organitzativa pròpia de qualsevol model empresarial a l'ús?
Moltes de les respostes són obvies. Però la raó principal es respon amb la mateixa pregunta: les entitats han d'evolucionar cap a models d'empreses sense afany de lucre directe, deixant a banda la improvisació i el poc rigor administratiu a què ens tenen acostumats. Això vol dir que hem d'aprofitar aquest gir gramatical per redissenyar i adequar les nostres entitats al nivell d'exigència exigit pels socis i practicants.
Però clar, aquesta no deixa de ser una lectura un pèl tecnòcrata i asèptica de la situació vigent, i que en molts casos ens pot abocar a fer 'tabula rasa' i començar de bell nou. Per altra banda, és una tasca força descoratjadora plantejar als fundadors de qualsevol entitat o associació, que tot allò que abans era factible ara ja no ho és tant. A hores d'ara, és una idea totalment anacrònica pensar en estructures fonamentades en el voluntariat, cau de trobada i en una organització relativament improvisada i 'laxa'. La majoria de gent busca altres coses, segurament perquè les relacions socials actuals no tenen res a veure amb les d'abans.
Des del punt de vista organitzatiu i de gestió administrativa, totes les entitats es veuen obligades a replantejar les seves juntes directives i coordinadores. Bellugar centenars d'esportistes representa haver de contractar un ampli i plural reguitzell de tècnics, amb especificitats fiscals i laborals que cal tractar de forma personalitzada. Per altra banda, cal mantenir un equilibri entre els recursos disponibles i la despesa generada, a més de tenir els coneixements i la imaginació suficient per generar-ne de propis. Totes aquestes tasques no sempre són a l'abast de membres de juntes i coordinadores que no poden dedicar el temps necessari, o no estan suficientment preparades; i molt més tenint en compte que les xifres rebudes en subvencions són directament proporcionals a la crisi. Des del punt de vista tècnic-esportiu passa tres quarts del mateix. Organitzar, coordinar i dirigir seccions amb molts esportistes de diferents condicions i nivells, obliga a tenir una dedicació permanent per tal de no perdre mai el fil, fent possible el projecte de cada entitat amb l'assignació pressupostària fixada.
D'això se'n deriva que la figura organitzativa de clubs i entitats basades en un organigrama jeràrquic clàssic i una filosofia de caràcter decimonònic, ja no tenen cap tipus de futur. L'equip directiu de qualsevol entitat amb cara i ulls, cal que transformi els seus components en peces estratègiques que treballin conjuntament per tal d'aconseguir els seus objectius. Alerta Presidentes i Presidents! Anar a passar l'estona pensant que l'entropia del sistema ja farà la seva, no té cap raó de ser. Rectifico, pot ser que funcioni sempre i quan hi hagi un equip de treball preparat, capaç i vàlid, a cavall entre el voluntariat i la professionalització, que doni resposta a totes i cadascuna de les necessitats d'aquella entitat.

MANEL GONZÁLEZ és director esportiu del Club Muntanyenc Sant Cugat