La crisi més perillosa, la crisi de valors

Victor Alexandre

Publicat: el 21/mar/14
Opinió| Columnes

Em sembla molt positiu el missatge que ha llançat el Seminari de la Universitat Internacional de la Pau d'enguany, a Sant Cugat, amb relació a la regeneració democràtica dels partits polítics i de les institucions tradicionals. Les enriquidores ponències que s'hi han presentat han demostrat que així no podem seguir. El culte al diner com a déu suprem de la societat, la prepotència dels bancs, les complicitats entre bancs i legisladors, les crides a un consum desbocat i la necessitat d'augmentar beneficis il·limitadament és del tot punt irracional i té molt mal averany. La part bona de tot plegat, és que encara som a temps de fer un cop de timó. Encara és a les nostres mans la possibilitat de sortir del cercle viciós en què ens trobem. La qüestió és si en som conscients.

Jo diria que una part de la societat sí que n'és, de conscient. Si més no, es veu en la desafecció política del ciutadà, en la desconfiança de les promeses que se li fan i en l'interès que desperten determinats moviments socials. El convenciment que la corrupció abasta tots els àmbits i que no hi ha un pam de net no s'ajusta a la veritat, perquè hi ha polítics honestos -jo en conec uns quants- que treballen vocacionalment per la col·lectivitat, però és cert que tot sovint la dinàmica global els talla les ales o acaba frustrant les expectatives que ells mateixos s'havien creat.

Les desigualtats socials no paren de créixer en la mateixa mesura que també ho fa la corrupció i la gent s'adona que els rics són cada cop més rics, que els pobres són cada cop més pobres i que l'anomenada classe mitjana pateix una sagnia insostenible. I si a això hi afegim els delictes que prescriuen per raons opaques, els indults descarats als amics del poder, la impunitat de què gaudeixen alguns corruptes, la manera com s'eternitzen les causes contra ells, els tractes de favor que reben en funció d'allò que representen -creu algú que la infanta Cristina pot anar a la presó?-, és obvi que el panorama resulta més aviat inquietant.

En aquest sentit, el Seminari s'ha preguntat si tot plegat es tracta d'una crisi econòmica o d'una crisi de valors, de diners o de persones. Jo crec que és una crisi de valors. Una crisi de valors que resulta indestriable de l'evolució tecnològica i que ens aboca a un món més individualista i a un refredament de les relacions humanes. Tanmateix, els catalans estem a punt de constituir-nos en un Estat independent i vivim un moment idoni per a il·lusionar-nos i per a implicar-nos en la construcció d'un Estat més just, més equilibrat i més transparent que el que encara ens domina. Depèn de nosaltres, només de nosaltres.


VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat