La parròquia en flames (o la crema de bruixes al segle XXI)

Carles Mayol

Publicat: el 9/set/13
Opinió| Columnes

Després de 10 anys d'una preciosa història, enguany deixo la participació activa al Grup de Joves de la Parròquia (GJP). Deu anys! No sabeu com d'important ha arribat a ser i és el GJP en la meva vida. Ho deixo per motius laborals (i que hi ha etapes que tard o d'hora s'han de tancar). Però tot i així no les tinc totes i em sap greu que justament hagi de ser aquest any: pateixo molt per la caça de bruixes que s'hi està duent a terme.

Per mi el GJP ha sigut una formació en la fe, però també una manera de créixer personalment i d'assumir valors (la solidaritat, el respecte, l'amor vers els altres, la igualtat de tothom,...). Ser crític amb la societat i ser autocrític amb un mateix. Ara però, tinc la sensació que el GJP està a punt de virar completament. De convertir-se en un adoctrinament de mà dura i més proper a l'Opus Dei que no pas al respecte pels altres. I és que, per si encara no ho sap algú, Mossèn Carles Cahuana (mossèn responsable del GJP) lidera una 'neteja'del que és el GJP. De moment ha fet fora a dues persones per ser homosexuals. Bé, una església plural i oberta. Dues persones que dedicaven el seu temps a fer un voluntariat com és formar a joves cristians en la fe i a viure d'una forma més altruista en aquest món. I no pas per un abús de menors o alguna bajanada d'aquestes. La seva orientació sexual 'és un problema' que no els permet exercir de catequistes. Alguns em direu que 'què esperava', d'altres 'es veia a venir'. Però encara que no us ho cregueu, hi ha una part de l'Església que si que viu al dia i no al sXVII com la majoria. A Sant Cugat semblava que hi havia un reducte d'aquesta Església que havia evolucionat. Pel que sembla al Monsenyor Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, no li agrada aquesta obertura (suposo que per allò de que les dones guanyarien poder, l'església seria més 'democràtica', ell perdria influència...). Solució ràpida, envio un agent netejador (Mossèn Carles Cahuana) i el mort li pengem a ell però em soluciona el problema. Tot això davant la mirada fugissera de Mossèn Blai Blanquer (rector de la Parròquia de Sant Cugat) que permet tota aquesta farsa sense voler ficar-s'hi massa.

Lamentable veure que l'Església manté la jerarquia i el pensament de fa trenta anys per damunt del sentit comú. Lamentable que normes dictaminades per l'home (tant el Dret Canònic com el Catecisme són molt posteriors a la paraula de Jesús) s'atribueixin a Déu (un dia us faré una columna amb els meus motius per creure que Jesús era un revolucionari d'esquerres de qui se n'ha malversat el missatge per convertir-lo en una màfia). No sabeu la por que em fa veure com un projecte (de molts anys, de molta gent) per convertir el GJP en un punt de trobada de joves cristians amb diferents punts de vista s'esfondra sota les ordres d'un Bisbe que actua per darrere, les accions d'un Mossèn que s'escuda en el poder de la seva institució i l'actitut passiva d'un rector que té por i se'n renta les mans.

CARLES MAYOL és rocker-funkàtic, socialdemòcrata, independentista, culé, republicà, ubuntaire, catòlic i corredor de fons
@LitusMayol