Si ens aixequem ben d'hora... i, potser, una mica abans...

Jaume Massanes

Publicat: el 16/feb/13
Opinió| Columnes

El fet de ser una persona jubilada em permet fer de matinada llargues passejades per Mira-sol i Valldoreix. És un plaer observar i gaudir de la natura, el silenci, amb el cant dels ocells de fons, la frescor i la tranquil·litat de l'entorn.

Escolta-ho

Però a una determinada hora aquest encanteri s'atura de sobte. La gent surt de casa per anar a treballar o per portar la mainada a la escola.

Els carrers es converteixen en una jungla, apareixen els nervis i comencen les presses, es supera amb escreix la velocitat permesa dels vehicles i algunes senyals de tràfic verticals i horitzontals es tornen invisibles.

Els infants, mig adormits, són gairebé arrossegats, 'vinga, vinga no t'entretinguis, que arribem tard a l'escola!'

Competició per arribar a l'estació, perquè si tarden un minut més ja no troben aparcament o perden el tren.

Arriben al bar o a la granja de l'estació i com ja no queda temps compren un cafè amb llet 'per emportar' que després prenen de qualsevol manera a l'estació o dins del tren.

L'entrada als vagons és un altre espectacle. El cartell 'abans d'entrar deixin sortir' també es torna invisible i quan s'obren les portes comença una lluita cos a cos per aconseguir el únic seient lliure del vagó.

Si sou observadors veureu que no exagero; més aviat al contrari: em quedo curt.

Estic convençut que tant estrès no potser ser bo per la salut i provoca que comencem el dia cansats i malhumorats.

Proposo fer la prova d'aixecar-se cada dia un quart d'hora abans i veureu com vosaltres i els vostres fills comenceu el dia més relaxats i amb més bon humor.

JAUME MASSANÉS és portaveu de UASC