L'homenatge a Esteve Polls

Victor Alexandre

Publicat: el 21/des/12
Opinió| Columnes

Va ser realment exquisit l'homenatge que Òmnium Cultural de Sant Cugat va dedicar dies enrere al director teatral Esteve Polls amb el muntatge 'Nadal a casa', basat en el 'Poema de Nadal' de Josep Maria de Sagarra. Ho va ser per la direcció de Mònica Lucchetti i també per la interpretació de Laura Conejero, Jaume Pla, Mariona Ribas i Xavier Tor, en companyia del cor infantil Fusió, de la Camerata Sant Cugat i de les escoles Collserola i Pins del Vallès.

Escolta-ho

Esteve Polls ja té noranta anys i no era segur que la seva salut li permetés assistir a la representació per interpretar els darrers versos del poema. Tanmateix ho va fer, i s'ha de reconèixer que la seva presència a l'escenari, amb una veu encara prodigiosa i captivadora, va ser tot un regal. Polls és un dels grans noms del teatre català, per bé que mai no ha gaudit del reconeixement que mereix. El 1952, quan tenia trenta anys, Josep Maria de Sagarra el va telefonar per oferir-li la direcció de l'obra 'L'amor viu a dispesa' i ell no s'ho podia creure. Finalment va dir que sí, l'obra es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona i a partir d'aquell moment van començar seixanta anys de professió amb altres textos de Sagarra, com ara 'La ferida lluminosa', 'La paraula de foc', 'Marçal Prior' o el 'Poema de Nadal'. Tot això sense oblidar, naturalment, els seus muntatges d'obres de Verdaguer, de Shakespeare o de Molière i el foment del teatre a Colòmbia i Costa Rica, amb la creació de les companyies nacionals d'aquells països.

A les persones que vulguin aprofundir en la personalitat d'Esteve Polls els recomano la lectura d'un llibre que es va publicar l'any 2009 titulat 'Cinc minuts abans que caigui el teló; memòries de tota una vida dedicada al teatre', amb pròleg de l'actriu Núria Espert, que precisament va debutar fent el paper de Justina a 'L'amor viu a dispesa'. Però tornant al 'Poema de Nadal', em va saber greu que l'altre dia hi hagués poca gent jove al Teatre-Auditori. Suposo que la causa es troba en el títol de l'obra, que segurament estimula poc els adolescents. Però en representacions posteriors jo els recomanaria que hi anessin, perquè, com diu Mònica Lucchetti, 'el poema no parla només del Nadal, el poema parla d'humanitat, parla de com són les persones i, en definitiva, parla de la vida'.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat