Acaparament de terres

Ton Marimon

Publicat: el 10/des/12
Opinió| Columnes

Què volem dir quan parlem d'acaparament de terres? L'acaparament ocorre quan empreses o governs adquireixen terres de manera il·legítima i poc transparent, sigui mitjançant processos de privatització, vendes massives, concessions a llarg termini o, fins i tot, ocupació d'aquestes terres de forma il·legal i violenta. En la pràctica, això pot implicar desallotjaments forçosos, la destrucció dels mitjans de vida de les famílies camperoles, a més de conflictes entre la població local i els inversors que poden durar anys.

En el procés d'adquisició, les persones afectades que viuen del treball d'aquestes terres no són consultades de manera adequada o justa, no es respecta el principi de consentiment lliure, previ i informat, i no es paga una compensació justa que garanteixi la seva adaptació i la cerca de nous mitjans de vida.

La competència i el conflicte per la terra no és un fenomen nou i ha vingut ocorrent de manera constant al llarg de la història humana. El que sí que ha canviat ara convertint aquest procés en alguna cosa especialment alarmant és el volum i la velocitat en què les compres de terres a gran escala estan succeint, i com moltes d'aquestes ofertes són efectivament casos d'acaparament, que ignoren els drets i les necessitats de les persones que viuen de l'agricultura i del camp.

El darrer cas, del que se n'han fet ressò els mitjans de comunicació en els darrers dies, ha estat al Brasil en què s'ha vist involucrat el bisbe Pere Casaldàliga que l'ha obligat a traslladar-se lluny de la seva prelatura de la qual mai s'ha volgut desvincular ni jubilar malgrat la seva edat.

El bisbe català sempre ha donat suport als indis Xavantes, originàriament propietaris d'aquestes terres que després van passar a les mans dels terratinents. Casaldàliga, de 84 anys i malalt de Parkinson, ha rebut noves amenaces de mort per un conflicte latent des de fa mig segle. Aquest mes de desembre els terratinents hauran de ser desallotjats de les terres, d'acord amb una ordre ministerial que fa més de 20 anys que està pendent de compliment.

Esperem i desitgem que finalment es compleixi aquesta ordre i els indígenes puguin tornar a conrear i viure de les 'seves' terres.



Amor: només una eternitat que no s'aconsegueix.
Pere Casaldàliga (1928. Bisbe català de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, Brasil, i defensor dels drets dels indígenes i camperols)



TON MARIMON és coordinador del comitè d'Intermon-Oxfam de Sant Cugat