Sant Cugat en masculí

Victor Alexandre

Publicat: el 20/jul/12
Opinió| Columnes

Les dades que aporta l'estudi 'Sant Cugat en masculí', elaborat recentment per l'Ajuntament de Sant Cugat, i que són una continuació de l'estudi 'Sant Cugat en femení', que es va fer l'any passat, mereixerien ser reflexionades no sols pel govern municipal a l'hora de dissenyar les polítiques d'igualtat, sinó també per la ciutadania en general. Sobretot la masculina, perquè l'estudi ens mostra amb claredat el desistiment de responsabilitats familiars dels homes en comparació amb les dones.

En l'informe veiem que mentre l'home consagra la seva vida a la feina i es realitza per mitjà d'una professió, la dona, en canvi, no en fa un tòtem. La valora, és clar que sí, però la seva realització com a persona té més fonts d'alimentació, com ara el fills i l'estabilitat familiar. Per entendre'ns, mentre l'home acostuma a voler la millor feina per créixer professionalment, la dona vol la millor feina per viure. I viure, en el seu cas, vol dir tenir una feina que li permeti conciliar les responsabilitats professionals amb les responsabilitats familiars. La dona pot gaudir tant com l'home amb la seva feina, però és molt difícil que aquesta feina passi per davant de la voluntat de compartir el dia a dia amb els seus fills quan són petits. La sociòloga responsable de l'estudi, Blanca Moreno, ho resumeix així: 'La identitat de l'home passa per l'èxit professional. Els homes creuen que han de ser els garants del benestar econòmic i hi dediquen tot el seu esforç, deixant la família en un segon pla'.

Però, és clar, perquè un home pugui deixar la família en un segon pla, si és que la té, cal que hi hagi una dona que faci just al contrari. I quan això s'esdevé d'una manera sistemàtica i generalitzada vol dir que es tracta d'un rol social, no pas d'una opció personal. Que al 63% dels homes no els amoïni cap tema relacionat amb la salut, mentre que només un 7% de dones pensi així, ja ho diu tot. Finalment, un aspecte de l'estudi que a mi m'ha semblat inquietant és que els homes no exterioritzen les seves emocions i sentiments 'llevat que es tracti de política i esport' i les reserven a l'àmbit privat o domèstic. És a dir, que en ple segle XXI encara estem convençuts que l'expressió dels sentiments és un signe de feblesa, una cosa pròpia de dones. Se n'adona, el lector? Homes i força, dones i feblesa. Encara estem així.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat