La intel·ligència 'interior'

Victor Alexandre

Publicat: el 15/jun/12
Opinió| Columnes

M'ha semblat molt lloable la crida a la lectura que l'escriptor Emili Teixidor ha fet a Sant Cugat, com a convidat del cicle de tertúlies que organitza l'entitat Amics de Pedra i Sang. I encara m'ha semblat més reeixida la manera com ha fet aquesta crida. És a dir, per mitjà de raonaments gràfics i didàctics com els que trobem en aquestes paraules: 'La gent ha de llegir de la mateixa manera que ha de caminar, perquè no s'aturi el cervell. Cal llegir per mantenir-se en forma intel·lectualment'.

Escolta-ho

Doncs sí, realment és així. I també ho és, com diu en Teixidor, que 'necessitem molts més escriptors i molta més activitat cultural', ja que 'la gran majoria de pel·lícules, produccions televisives, llibres i cançons vénen de l'estranger i és una vergonya haver de comprar la intel·ligència a fora'. Completament d'acord. Certament no és bo per a un país caure en aquesta indolència. Tanmateix, jo advertiria que no tot allò que ens ve de fora és intel·ligència. Tant de bo fos així! Per desgràcia, també ens arriba molta futilesa perfectament prescindible. Una futilesa que els catalans, de manera irreflexiva, consumim per una gravíssima manca d'autoestima. Vull dir que tendim a consumir més els productes de fora que no pas els nostres. Només cal veure, per posar un exemple, la quantitat de restaurants catalans que tenen com a vi de la casa un Rioja o un Ribera de Duero en lloc de tenir, com seria lògic, un Penedès, un Priorat o un Montsant.

Amb la lectura passa el mateix. La literatura catalana és una magnífica literatura, i els llibres de l'Emili Teixidor en són una prova. El problema és que està abandonada, deixada a l'estacada, per la mateixa Catalunya, i això fa que els grans altaveus mediàtics es dediquin a projectar les obres de fora tot menystenint les pròpies. He de dir que aquesta projecció de la producció exterior seria perfectament admissible si es compatibilitzés amb la pròpia. Naturalment que sí. El problema és que no hi ha compatibilització. El problema és que la projecció de la intel·ligència de fora es fa en detriment de la intel·ligència interior. I això és un suïcidi. Per entendre-ho, només hem de respondre aquesta pregunta: si els catalans no protegim la literatura catalana, qui en aquest món ho farà?

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
Victoralexandre.cat