La dona als mitjans de comunicació

Victor Alexandre

Publicat: el 8/jun/12
Opinió| Columnes

Seria molt recomanable que l'estudi 'Gènere i mitjans de comunicació; eines per a visibilitzar les aportacions de les dones' no fos llegit únicament per uns quants periodistes, sinó que arribés a un públic molt més ampli, ja que els principis que defensa afecten tota la societat en el seu conjunt.

Aquest estudi, elaborat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya, l'Institut Català de les Dones i el Col·legi de Periodistes, aborda temes clau que mostren el paper secundari o estereotipat que té la figura de la dona en els mitjans de comunicació i està dividit en quatre apartats: 'Salut', 'Dones migrades', 'Dones i poder' i 'Violència masclista'. Són quatre apartats que demostren, per mitjà d'exemples il·lustratius apareguts a la premsa impresa o a la premsa audiovisual, que el respecte per certa quota femenina, lluny de ser una garantia de tractament digne, pot esdevenir un parany. Vull dir que hi ha una cosa molt més important que la presència física de dones en determinats programes, i és el paper que hi desenvolupen. Com diu la periodista santcugatenca Arantza Díez, que hi ha col·laborat, 'no perquè la dona aparegui en pantalla estem visibilitzant-la; se la pot silenciar o denigrar de la mateixa manera o més'.

Per fer-nos una idea dels esquemes que els nostres mitjans acostumen a reproduir, encara que sigui més per inèrcia que per mala fe, n'hi ha prou que parem atenció en el cas de les dones llatinoamericanes que hi apareixen. Aquestes dones, en general, acostumen a respondre a un perfil de persones ignorants, víctimes, delinqüents, vividores, sexualment ardents i prostituïbles, i això és degut al fet que, com explica Marta Tudela, una de les responsables del projecte, 'els mitjans de comunicació estan construint una imatge de la realitat que genera estereotips'.

Doncs bé, arribats aquí, crec que és vital que els periodistes masculins prenguin consciència de la seva responsabilitat a l'hora d'acabar amb aquesta dinàmica i que tots plegats adoptem una actitud més reflexiva i crítica que ens permeti detectar-la cada cop que ens arriba acuradament emmascarada. Com dic, aquesta discriminació és molt més subtil i perniciosa que la de la poca presència de dones en els mitjans. Tanmateix, és vergonyós que, tot i que la població mundial femenina supera el 54%, i que per tant és majoria, les dones que apareixen en els mitjans de comunicació només arriba al 22%.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
Victoralexandre.cat