Canvi de personalitat o personalitat real, al volant?

Victor Alexandre

Publicat: el 6/abr/12
Opinió| Columnes

Durant la Setmana Santa és bo abandonar els temes polítics i parar atenció en temes menys transcendents però que també formen part del dia a dia. La conducció, per exemple.

En una setmana com aquesta és obvi que totes les ciutats catalanes, especialment Barcelona però també Sant Cugat, registren uns índexs molt més baixos de trànsit. La conducció esdevé més amable i això repercuteix positivament en l'actitud dels qui van al volant. De fet, no és cap secret i està perfectament estudiat que les tensions ambientals, per quotidianes que siguin, tenen una incidència directa en la nostra conducta quan conduïm. Hi ha conductors que experimenten una transformació quan s'asseuen al volant. Tot d'una, es tornen impacients, egoistes i agressius. I els passos de vianants sense semàfor, per exemple, són un magnífic escenari per observar aquestes conductes.

Diu el codi de la circulació que tot conductor té l'obligació d'aturar-se quan un vianant utilitza un d'aquests passos, però no tots els vehicles ho fan. Al centre i al nord d'Europa aquests passos són sagrats. A Suècia, concretament, tots els vehicles s'aturen molt abans que el vianant posi el peu a la calçada. A Catalunya no podem dir el mateix. A Catalunya s'aturen, sí, però no pas tots ni per sistema. Ben sovint només ho fan quan el vianant manté una actitud decidida. Una de les raons, no hi ha dubte, és la manca de cultura cívica per part d'algunes persones. Però hi ha un factor psicològic molt interessant que sovint hi influeix. I és la curiosa capacitat que té un vehicle per transformar la personalitat de l'home o de la dona que el condueix. Talment com si aquell habitacle mòbil constituís una mena d'urna protectora que els fes sentir-se superiors i convertís els vianants i la resta de vehicles en mers esculls a superar.

A Alemanya, partint del fet que la majoria de conductors agressius quan són vianants esdevenen persones de tracte afable, es va fer un estudi per intentar respondre aquesta pregunta: 'Quina és l'autèntica personalitat del conductor incívic, la que mostra quan camina o la que mostra quan condueix?' No se'n van sortir. L'única conclusió a què van arribar va ser que la potència del vehicle produeix en el conductor una sensació de superioritat i d'impunitat que modifica el seu comportament i la seva relació amb l'entorn. Sigui com vulgui, amb estudis concloents o sense, hauríem de pensar-hi més, en aquestes coses. Potser ens ajudaria a conèixer-nos millor i a comportar-nos més cívicament sobre rodes.

VICTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
Victoralexandre.cat