Tàpies, artista admirable

Álvaro Benejam

Publicat: el 7/feb/12
Opinió| Columnes

Fa uns 22 o 23 anys amb la meva família - els meus pares, el meu germà i el meu cosí Daniel - vam fer un viatge a Roma de quatre dies, el qual a priori no em feia massa il·lusió - jo tenia 15 anys i estava més pendent d'altres coses - però, en tornar, vaig apreciar molt per la riquesa dels moments compartits i per la riquesa de l'art infinit que aquella ciutat custòdia.

Un dels dies de l'estada vam visitar, com no podia ser d'altra manera, el Vaticà. Doncs bé, estant a la Capella Sixtina, sabeu qui estava admirant els frescos de Botticelli, Ghirlandaio, Perugino i Miquel Àngel? Antoni Tàpies.

Ens va sorprendre, especialment al meu pare que té una accentuada faceta artística (té la capacitat innata de fer art pictòric realista i abstracte i de composar peces musicals precioses), veure un dels mes prestigiosos artistes abstractes contemporanis del món forçant el coll per veure els frescos dels artistes més grans del Renaixement italià.

Suposo que ningú nodubtarà avui de la capacitat d'en Tàpies per crear magnífiques obres d'art abstracte, que han simbolitzat sempre la modernitat i la innovació en l'art dels nostres temps. Del que jo no dubto tampoc és de la seva capacitat per valorar l'art clàssic, quasi antagònic amb les obres d'en Tàpies.

La seva sensibilitat per l'art era, doncs, doble, amb gust per admirar el clàssic i amb capacitat per crear un art modern i abstracte.

L'exemple de Tàpies ens ha de servir per comprendre que la innovació, la creació, l'evolució i el progrés són o poden ser molt bons, però que s'ha de saber apreciar i tenir en compte les coses bones del passat.

Felicitats, senyor Tàpies, per la seva àmplia sensibilitat en el gust per l'antic i per el nou.

Descansi en pau.

ÁLVARO BENEJAM és regidor del PP