La utilitat de les Diputacions

Maria Vila

Publicat: el 23/gen/12
Opinió| Columnes

Aquest cap de setmana hem sabut que Mercè Conesa ha fitxat Salvador Gausa per a la Diputació. Al Twitter, Ferran Vilaseñor es feia el suec, i expressava la seva sorpresa per la notícia de la nova feina del seu (encara) company de partit.

Les diputacions s'han convertit en la millor menjadora del país. CiU volia carregar-se-les, però ja se sap: ara això no és prioritari i, total, tampoc no ens estalviaríem tants diners. O potser és que ara, de cop i volta, han descobert que aquests organismes serveixen d'alguna cosa, després de tants anys de monopolització socialista. Amb un simple cop d'ull al web de la Diputació de Barcelona, per exemple, hom ja es pot adonar de la necessitat imperiosa de mantenir-la. I això que a internet només podem trobar quatre pinzellades de tot el que fa, perquè la nova feina del Sr. Gausa, per dir-ne alguna, no surt enlloc. Gràcies a l'alcaldessa, Gausa és el cap del Servei d'Avaluació i Qualitat ('avaluació de què?', es preguntaran, 'de la feina de vicepresidenta de Conesa?'). I deu ser una feina important, perquè l'encara socialista cobrarà ni més ni menys que 75.000 euros bruts l'any.

Que les diputacions han servit per endollar-hi els qui més mèrits acreditaven dins del propi partit ja ho sabíem. Però la conclusió d'aquesta història és més bonica: si no te les pots carregar, almenys que et serveixin per anul·lar el rival. De tot plegat en direm transversalitat... i tal dia farà un any.

MARIA VILA és estudiant de Dret