El viatge de portes endins

Victor Alexandre

Publicat: el 6/gen/12
Opinió| Columnes

Ja fa anys que les festes de Cap d'Any i Reis són una època associada a dues activitats lúdiques altament enriquidores: el viatge, com a regal de vacances, i la lectura, com a regal familiar o d'amics. Per això em sembla oportú parlar del llibre 'Viatge d'hivern', de Jaume Cabré, ja que conté narracions que són una magnífica metàfora del viatge.

Escolta-ho

Una d'elles diu: 'Aleshores va comprendre que no tenia remei, que seria incapaç d'abandonar Viena, que la vida no és el camí, ni tan sols la destinació, sinó el viatge i quan desapareixem sempre és a mig trajecte, tant se val on. La seva dissort era que allò que li havia pertocat era un duríssim viatge d'hivern que li havia deixat l'ànima completament devastada'. Té raó en Cabré. La vida és el viatge. Aquesta és la raó per la qual, quan desapareixem, sempre ho fem a mig trajecte, perquè el viatge sempre és interior.

Malauradament, la velocitat ha adquirit tanta importància en aquests darrers temps que allò que no es pot fer amb celeritat esdevé obsolet o no interessa. 'La vida és curta', diem. I és cert. Però justament perquè és curta no s'entén que dediquem tan poc temps a assaborir-la. Es diria que no volem morir sense haver-ho vist tot, i, potser per això, procurem concentrar en unes curtes vacances el màxim nombre de ciutats a visitar. No pensem en el garbuix d'imatges superposades que, quan tornem, portarem al cap. Mirem, sí que mirem. Però ho fem amb pressa, amb la sensació que si mirem gaire estona no podrem abastar tot el que ens hem proposat de veure. I és que la velocitat ens porta molt lluny, però el gust de boca que ens deixa no és el d'un viatge sinó el d'un somni. Deu ser per això que quan el tren de la nostra vida s'atura definitivament, ens sentim estafats. Però no sols perquè no ho hem vist tot, sinó perquè no hem tingut temps de mirar allò que hem vist.

VICTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
Victoralexandre.cat