Jo no vull el dret a vot

Maria Vila

Publicat: el 12/des/11
Opinió| Columnes

Fa unes setmanes vaig comprovar un cop més la gran preocupació que l'Administració té per les nostres vides. Al bany de l'Ajuntament, un cartell molt ben plastificat m'indicava com m'havia de rentar les mans amb sabó. Vaig agrair els consells, perquè el dia que ho van ensenyar a la llar d'infants no estava gaire atenta i ja no recordo gaire bé la instrucció dels meus pares al respecte.

El cartell mostrava ni més ni menys que 7 passos a seguir, amb fotografies en color i tot, no fos cas que ens perdéssim pel camí. En un primer moment em vaig espantar una mica en adonar-me que mai no havia seguit aquests 7 passos i que potser això m'havia provocat una malaltia encara per diagnosticar. De moment ja he demanat hora a cal metge, a veure què hi podem fer. Però vaja, ara per ara només puc donar les gràcies a l'Ajuntament per haver-me obert els ulls davant de la necessitat de rentar-me les mans d'acord amb el seu mètode. Qui deia que tenim un govern de dretes a la ciutat?

Com que sóc una mica curteta, com la gran majoria dels meus conciutadans, em sembla molt útil que les institucions posin una mica de llum a la meva vida. Saber que la responsabilitat no és tota meva em genera una certa tranquil·litat, a mi que haver de prendre decisions sempre m'ha provocat un malestar considerable. A més, qui millor que l'Administració per guiar-nos en el costós camí de la vida? Em sembla que el proper que demanaré serà que em restringeixen el dret de vot. Si m'han d'ajudar a rentar-me les mans no veig per què m'han de deixar votar.

MARIA VILA és estudiant de Dret