La sanitat també és política

Victor Alexandre

Publicat: el 2/des/11
Opinió| Columnes

Dies enrere, arran del meu article titulat 'Els atacs a les retallades en sanitat', publicat fa un parell de setmanes a Cugat.cat, vaig rebre les amables consideracions d'una delegada de Metges de Catalunya amb relació a les coses que hi deia. Algunes d'aquestes coses dites per mi eren que compartia el neguit i les reivindicacions del col·lectiu mèdic català davant les retallades del govern en matèria de sanitat, però que m'estranyava que aquesta despesa d'energia no la concentressin manifestant-se contra l'espoliació de 22.000 milions d'euros anuals que pateix Catalunya per part d'Espanya i que és l'autèntica causa de la situació d'asfíxia econòmica en què ens trobem. 'Com és que es manifesten contra els efectes de l'espoliació en lloc de fer-ho contra l'espoliació mateixa?', em preguntava.

Escolta-ho

La resposta de la delegada, sempre en un to cordial, deia el següent: 'No dubtis que molts de nosaltres ho tenim ben present, t'ho puc assegurar. Però tingues en compte que som un sindicat professional i no un partit polític. Hi ha moltes sensibilitats diferents'. Era una resposta agradable de llegir, perquè expressava una sensibilitat per la situació límit que viu Catalunya i a l'hora justificava el seu comportament per mitjà d'una veritat formal: Metges de Catalunya, certament, és un sindicat professional, no pas un partit polític.

Tanmateix, hi ha una altra veritat sobre la qual Metges de Catalunya, en particular, i la resta de sindicats professionals, en general, haurien de reflexionar. I és que una entitat, per moltes que siguin les sensibilitats dels seus associats, ha de tenir un criteri propi davant de temes capitals i s'ha de comprometre políticament amb la societat a la qual pertany per la senzilla raó que en aquesta vida tot és polític. Absolutament tot. Per tant, s'equivoca aquell poble que deixa la política exclusivament a mans dels polítics, i encara s'equivoca més aquell poble, amb tots els seus col·lectius professionals inclosos, que es mobilitza pel seu sou i pels seus serveis però no ho fa per la plena llibertat del país. L'existència de metges, d'advocats, de comerciants, de galeristes, d'arquitectes o d'obrers contraris a aquesta llibertat no pot ser mai una excusa per no acabar amb una injustícia. De fet, els professionals que es manifesten contra les retallades i que, alhora, també estan en contra de la independència de Catalunya, cauen, sense adonar-se'n, en una flagrant contradicció que posa en evidència el seu nacionalisme espanyol. Es manifesten contra els efectes d'una situació insostenible, però volen que la causa que la provoca sigui inamovible.

VICTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
Victoralexandre.cat