El debat sobre la Setmana del Llibre en Català

Victor Alexandre

Publicat: el 16/set/11
Opinió| Columnes

Hi ha un debat, a Sant Cugat, que es revifa cada any. És el debat sobre la no celebració de la Setmana del Llibre en Català. Com sabem, el 2009 va ser l'any que la nostra ciutat es va convertir, durant deu dies, en la capital catalana del llibre arran dels entrebancs que patien els organitzadors de l'esdeveniment per part del govern municipal de Barcelona.

Escolta-ho

Va ser així, fruit d'aquelles diferències, que Sant Cugat va donar tota mena de facilitats per tal que la Setmana del Llibre pogués tenir continuïtat sense que el canvi d'ubicació n'afectés el contingut i els objectius. I el cert és que va ser tot un èxit, malgrat que Sant Cugat, evidentment, no pot competir amb Barcelona. Les xifres parlen per si soles i ens diuen que es van vendre un total de 15.000 llibres, només 5.000 menys que l'any anterior a Barcelona, i que els ingressos van ultrapassar els 200.000 euros.

Doncs bé, l'any 2010 la Setmana va tornar a Barcelona i des d'aleshores han estat moltes les veus que han acusat l'Ajuntament de no haver fet res per retenir-la. A mi, com a escriptor i com a santcugatenc, m'encantaria que la Setmana tornés a Sant Cugat, però discrepo de les crítiques que es fan, perquè són fruit del desconeixement o responen a intencions clarament electoralistes. No és cert que Sant Cugat hagi perdut la Setmana, senzillament és Barcelona qui l'ha recuperada. Això és tot. És obvi, per tant, que l'edició del 2009 a Sant Cugat va ser un fet merament circumstancial causat per discrepàncies barcelonines que tard o d'hora s'havien d'arreglar. En altres paraules, la Setmana ha tornat a casa seva.

En tot cas, i això també és obvi, Sant Cugat va ser utilitzada com a solució puntual i com a mesura de pressió dels organitzadors davant els inconvenients que presentava el consistori barceloní. I Sant Cugat, encertadament, els va obrir les portes. O és que potser havia d'haver rebutjat la proposta? Jo crec que no.

Crec que l'Ajuntament va fer bé de provar sort acceptant-la tot i sabent que la ciutat només seria seu de la Setmana el temps que duressin les discrepàncies barcelonines i que difícilment hi hauria continuïtat. I així ha estat. En conseqüència, no hi ha fracàs, només hi ha normalitat. I el millor que podem fer els santcugatencs és anar al Parc de la Ciutadella de Barcelona a gaudir de la Setmana i moure'ns per les vint-i-set casetes de fusta que s'hi han instal·lat. Es tracta de passejar, de badar, de remenar, de llegir, de comprar llibres i, en definitiva, de fer un exercici d'autoestima donant suport a la nostra literatura, la literatura catalana.

VICTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat