Les queixes contra la Festa Major
Victor Alexandre
Publicat: el 29/jul/11
Opinió|
Columnes
Francament, no entenc aquesta bel·ligerància d'algunes persones de Sant Cugat contra el soroll de la Festa Major. No entenc que algú pugui viure tan tancat en si mateix i en la seva particular manera d'entendre la vida en col·lectivitat com per maleir els espectacles nocturns que tenen lloc cinc o sis dies l'any en el marc d'una celebració organitzada per les entitats de la ciutat.
Escolta-ho
Ja sabem que mai no plou a gust de tothom i que, fem el que fem en aquesta vida, sempre hi haurà algú que hi veurà un munt de pegues. Som humans i hem de conviure amb aquestes persones, no s'hi pot fer res. Diuen: 'Festa Major? Sí, que la facin. Però sempre que a mi no em molesti. És a dir, ben lluny de casa.'
Tanmateix, és inevitable -diguem-ho dos cops: inevitable- que una Festa Major, ja sigui a Sant Cugat o a qualsevol altre lloc, no causi certes molèsties a alguns ciutadans. És inevitable, perquè durant uns dies la ciutat experimenta una petita transformació i quan arriba la nit hi ha barris que perden la seva tranquil·litat habitual i s'omplen de gent que es diverteix escoltant música o ballant. És cert que hi ha persones mal educades que no tenen cap consideració pels veïns i que cometen actes incívics, com ara orinar al carrer. Però això no és culpa de la Festa Major. Els culpables tenen noms i cognoms i, en tot cas, és a ells a qui cal denunciar. Pel que fa a la música a la fresca, cal, com deia abans, ser menys individualista i més tolerant. Posats a fer, jo mateix em podria queixar perquè tinc un parc infantil davant de casa i a l'estiu em fa la sensació que visc en una llar d'infants. I un altra persona es pot queixar perquè li han posat els contenidors massa a prop o la parada de l'autobús massa lluny i així fins a l'infinit. Quan t'assabentes que l'Ajuntament ha rebut queixes dient que el cant dels grills molesta el son d'alguns santcugatencs no queda més remei que posar-se a riure. Hi ha gent que voldria que a Sant Cugat hi regnés la pau d'un cementiri, per bé que amb això tampoc no en tindrien prou. Hauria de ser un cementiri sense grills.
VÍCTOR ALEXANDRE és periodista i escriptor
www.victoralexandre.cat