López Tena i Uriel Bertran a Sant Cugat

Victor Alexandre

Publicat: el 20/mai/11
Opinió| Columnes

El pas recent d'Alfons López Tena i Uriel Bertran per Sant Cugat, donant suport a la candidatura local de Solidaritat Catalana, encapçalada per Maria Rosa Comellas, ha estat molt interessant i ha mostrat fins a quin punt la política municipal depèn de la política nacional. Des dels ajuntaments, certament, es poden fer moltíssimes coses.

Escolta-ho

Coses bàsiques que formen part del dia a dia de les persones i també coses més elevades que tenen una forta repercussió en el conjunt de Catalunya. Les consultes per la independència, per exemple, no haurien estat possibles sense la societat civil, que les ha promogudes, ni sense els ajuntaments que els han donat suport. I Sant Cugat, en aquest sentit, amb un 25% de participació, hi ha tingut un paper destacat.

Tanmateix, és obvi que les polítiques socials, ja sigui en matèria d'equipaments escolars, sanitaris, culturals o esportius, així com les àrees de medi ambient, habitatge, atur, ajut a la gent gran i tantes altres coses, depenen de la situació econòmica en què es troba Catalunya. I la situació, com sabem, és gravíssima. És tan greu, que les retallades del govern, malgrat certa demagògia electoralista, són dolorosament necessàries perquè no hi ha diners. No hi ha diners. Catalunya es troba a la vora del col·lapse perquè cada any pateix una espoliació de 22.000 milions d'euros que se'n van a Madrid i que no tornen. És a dir, gairebé l'11% del seu Producte Interior Brut. I aquest robatori no hi ha cap economia que el resisteixi. Per tant, aquells professors santcugatencs que el passat 11 de maig es van manifestar davant l'Ajuntament de Sant Cugat contra la reducció preventiva d'entre el 20% i el 30% del pressupost del 2011, haurien de canalitzar millor les seves queixes i elevar-les al veritable culpable de la situació: l'escandalosa i insuportable subordinació de Catalunya a Espanya.

Hem de tenir present que, sense diners, tota reclamació de polítiques socials està abocada al fracàs. I Catalunya no té diners perquè els seus diners se'ls queda un altre. Així de clar. A partir d'aquí, podem fer dues coses: o manifestar-nos davant l'Ajuntament, que és com fer-ho al passadís de casa, o manifestar-nos per tenir un Estat propi i fer de Catalunya el quart Estat de la Unió Europea, que és el lloc que ocuparíem si fóssim independents. Això és el que defensa Solidaritat Catalana, i jo hi estic d'acord per una simple qüestió de sentit comú, de racionalitat i de maduresa.

VÍCTOR ALEXANDRE és periodista i escriptor
www.victoralexandre.cat