Una reflexió sobre la felicitat

Victor Alexandre

Publicat: el 3/set/11
Opinió| Columnes

És útil o inútil la felicitat? Per saber-ho, primer caldria esbrinar si existeix. O potser no. Potser la felicitat no és més que un miratge en la nostra vida. Ben mirat, què seria de la humanitat sense l'esquer perpetu de la felicitat?

Escolta-ho

La felicitat és també el títol d'un conte de Guy de Maupassant. En ell, uns personatges conversen vora el mar amb l'illa de Còrsega a l'horitzó. Un home gran explica que va ser en aquella illa on va conèixer una dona que, quan era jove i bonica, havia fugit amb un home ben plantat. Tothom la creia morta, però era viva, i l'home sord de 82 anys amb qui ara compartia l'únic plat del sopar, una escudella espessa feta de patates, cansalada i cols, era el mateix home que cinquanta anys enrere l'havia enamorat. El narrador va preguntar a la dona si havia estat feliç tots aquells anys, i ella va respondre: 'Oh, sí, molt feliç. No he trobat a faltar mai res.' Aleshores el narrador reflexiona: 'Jo la contemplava, trist, sorprès, mera­vellat del poder de l'amor! Aquella noia rica havia seguit aquell camperol. Ella mateixa s'havia convertit en camperola. S'ha­via conformat amb la seva vida sense al·licients, sense luxe, sense delicadeses de cap mena; s'havia sotmès a uns costums simples. I encara l'estimava. S'havia convertit en la dona d'un pagès, amb gorra, amb faldilla de sarja. Menjava, en un plat de fang damunt una taula de fusta i asseguda en una cadira de boga, una sopa de col i patates amb cansalada. Mai no havia necessitat res llevat d'ell; si el tenia a ell, ella no desitjava res més.' Quan el narrador va acabar, una dona va comentar: 'Tant se val, ella tenia un ideal massa fàcil, unes necessitats massa primitives i unes exigències massa simples. Només podia ser una ximpleta.' En sentir això, una altra dona, va dir: 'I quina importància té? Va ser feliç.'

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista (publicat el 07/01/11)
www.victoralexandre.cat