La convivència entre joves i persones grans

Victor Alexandre

Publicat: el 24/set/10
Opinió| Columnes

Just abans de les vacances d'estiu ens va arribar una notícia d'aquelles que podríem qualificar d'altament positives. Em refereixo a l'edició d'enguany de 'Viure i Conviure', un programa de convivència entre gent gran i estudiants universitaris, que aquest 2010 ha comptat amb la participació de 25 parelles del Vallès Occidental.

Escolta-ho

Es tracta d'una iniciativa exquisida que per la seva aportació en valors humans mereix ser coneguda, i no sols perquè, com sabem, el 75% de les persones grans que participen en el programa consideren que ha millorat la seva qualitat de vida sinó perquè resulta extraordinàriament enriquidora, tant per a la gent gran com per als joves. Primer, com és natural, hi ha un procés de selecció conduït per psicòlegs i un període de prova amb una convivència que dura un mes. Però, si el resultat és bo, la convivència s'allarga a tot el curs acadèmic.
Això, tanmateix, no és pas una cosa nova. Ja fa catorze anys que aquesta experiència es porta a terme i, cosa sempre difícil, totes les persones que l'han viscuda o que l'estan vivint, ja siguin grans o joves, en parlen molt bé. I és que beneficia ambdues parts. D'una banda, permet que les persones grans s'alliberin d'un dels principals problemes de la vellesa, que és la solitud, i, de l'altra, ajuda els nois i noies que estudien fora de la seva ciutat a tenir allotjament. I de la fusió d'aquests dos interessos en sorgeix una cosa molt positiva, que és que les persones de la tercera edat no quedin marginades a causa de la velocitat del món actual i que els joves -que els poden ajudar a apropar-se a les noves tecnologies- prenguin consciència que moltes de les coses que avui els semblen lògiques i naturals no han existit sempre.
A algú potser li semblarà absurd, això, però el cert és que hi ha joves que els passa desapercebut el fet que molts dels estris que avui són considerats bàsics no existien en temps dels seus avis o besavis. El telèfon, per exemple, el va portar a Catalunya la Mancomunitat de Prat de la Riba a començament del segle passat amb la intenció de vertebrar el país. I la rentadora va trigar gairebé 50 anys més a arribar. I el mateix podríem dir de la nevera, que va acabar amb l'obligació d'haver de comprar el menjar cada dia. Les persones grans, per tant, són el testimoni viu de tot això, i la idea d'estimular els joves a conviure amb elles és esplèndida. Conviure amb la gent gran no és només una manera d'aprendre que una edat segueix una altra i que no n'hi ha cap que es pugui explicar sense l'anterior, és també una manera de formar-se en el respecte, perquè, com deia Ciceró, ningú no és tan vell que no cregui poder viure un any més.

Víctor Alexandre és escriptor i periodista.
www.victoralexandre.cat