Inicia sessió 
Registra't
El vessant teatral prové de l'obra 'Trifulkes de la KatalanaTribu', que es va estrenar l'any passat al Museu d'Història de Catalunya, dirigida per Pere Planella, i uns mesos més tard, en versió musical, al Festival de Peralada. Pel que fa al vessant discogràfic, recupera l'esperit d'un disc del 1971 titulat 'Història de Catalunya amb cançons' amb lletra de Jaume Picas i música d'Antoni Ros Marbà. El problema d'aquell disc era que encara hi havia el règim franquista i les lletres no podien dir certes coses. Aquesta és la diferència amb les cançons que comentem, que parlen obertament dels drets del país, dels greuges soferts i que són nacionalment desacomplexades.
Només un retret cal fer a aquest disc amb una música esplèndida de Toni Xuclà, i és que no aparegui enlloc el nom de Joan Vilamala com a autor de les lletres. Lletres exquisides, per cert. L'anomenada 'Via Fora!' (1714), per exemple, podria ser molt bé un número 1 en les llistes d'èxit. I una altra és aquesta 'Dialogants', sobre l'Abat Oliva i la Pau i Treva que va ser l'origen del nostre Parlament:
'...Per poder girar la truita / un pas més va fer l'abat: / sols permetia la lluita / en un temps assenyalat. / Aquesta idea tan seva / va traspassar el Pirineu / i els pactes de Pau i Treva / es varen estendre arreu. / Del diàleg sempre amants, / on hi hagi gent de pacte, / del diàleg sempre amants, / hi serem els catalans.'
O aquesta, que parla de Jaume I:
'...Com ell, cap més monarca, cap altre sobirà / no ha estimat tant el poble ni mai l'estimarà. / Va ser fidel al pacte i amb seny va legislar. / Va ser un rei català. / De Guardamar a Salses / i de Fraga a Maó / que visqui el rei En Jaume, / Conqueridor!'
N'hi ha una que parla de la Renaixença:
'...Els Jocs Florals renoven llengua i literatura, / fins ara menystingudes per bords i botiflers, / i els escriptors es fan ressò d'una cultura / que avança d'allò més.'
Finalment, Titot canta Rica i plena:
'...Ja no ens alimenten molles, / que ara volem tot el pa / i busquem les pessigolles / a qui no ens el vol tornar. / I hem après que l'autoestima / no necessita permís / de ningú, i això ens anima / a voler un poble feliç.'
La cançó més emblemàtica de totes, però, d'aquelles que quan les escoltes una vegada ja se't queden per sempre, és Som la KatalanaTribu, el tema principal de l'obra teatral cantat per les actrius Bruna Cusí, Mercè Estrada, Aina Huguet, Laia Oliveras i Catia Pino:
'...Som una terra, un paisatge, / un saber fer, un tarannà, / som el fruit del mestissatge / que ve de segles enllà. / Som una nació d'Europa / molt antiga, ves per on!, / però no ens cuinem la sopa / i així no es pot anar pel món. / Som la KatalanaTribu / amb l'albada al cap dels dits, / som la KatalanaTribu, / Via fora els adormits!'
Aquestes cançons no sols expliquen la nostra història, una història tants anys amagada, també ens recorden que conèixer-la ens enforteix l'autoestima i ens fa més assertius en la defensa dels nostres drets.
VÍCTOR ALEXANDRE és periodista i escriptor
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.