Botifler de l'any
Victor Alexandre
Publicat: el 19/feb/10
Opinió|
Columnes
Hi ha hagut algunes veus que han criticat el dret de l'Assemblea de Joves de Sant Cugat a atorgar el premi Botifler de l'Any. Consideren, aquestes veus, que aquests joves no són ningú per opinar i encara menys per expressar-se donant premis a qui els vingui de gust. Déu n'hi do.
Escolta-ho
I el més divertit és que aquestes veus s'autoproclamen d'esquerres, cosa que demostra que d'arbitraris, de reaccionaris i de totalitaris n'hi ha a tot arreu. Sobretot tenint en compte que qui decideix el nom del Botifler de l'Any no és pas l'Assemblea de Joves sinó els santcugatencs per votació popular. Però, ja se sap, hi ha catalans que tenen la cua de palla. Tot queda aclarit, tanmateix, quan ens assabentem que aquestes escandalitzades veus provenen del sector que cada any fa “mèrits” per tenir com a mínim un parell de representants entre els nominats.
El premi Botifler de l'Any, com sabem, es lliura a la persona o entitat local que més s'ha destacat al llarg de l'any per anar “contra els interessos de la societat de Catalunya i contra les llibertats nacionals”, i el guanyador del 2009 ha estat el grup municipal socialista per haver-se negat a votar la moció de suport a la consulta popular del passat 13 de desembre sobre la independència. Personalment, a més de respectar l'opinió dels votants, trobo molt encertat el veredicte, ja que precisament vaig assistir a aquell ple de l'Ajuntament, en qualitat de portaveu de la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació, i vaig ser testimoni d'un espectacle insòlit que produïa vergonya aliena. Demostrant un menyspreu pels principis democràtics, el Partit Socialista es va negar a votar. Ni tan sols es va abstenir. Senzillament no va voler votar en un intent de deslegitimar la moció republicana -aprovada amb els vots de CiU, ICV i ERC- i de deslegitimar la consulta en si mateixa. En realitat, però, volia evitar que els santcugatencs veiéssim que el seu nacionalisme espanyol no és diferent del del Partit Popular, que, com era d'esperar, va votar-hi en contra.
En això s'ha de reconèixer que el PP és molt més sincer. Té els mateixos referents que el Partit Socialista -la bandera espanyola, la 'roja', l'exèrcit, la legión, la Guàrdia Civil, les curses de braus, els toreros...-, però no se n'amaga. I és que, com diu el cartell que exposa les raons que l'han fet mereixedor del premi, l'ideari del grup socialista es resumeix en aquesta frase: “Per davant de la democràcia, del poble, de la llibertat, de la justícia i de tot: Espanya”. Arribats aquí, és comprensible que els santcugatencs hagin decidit atorgar-li el premi Botifler de l'Any. Sempre és esperpèntic que un català estigui en contra de les llibertats nacionals del seu país.
VÍCTOR ALEXANDRE és periodista i escriptor