Sant Cugat i la seva consulta popular

Victor Alexandre

Publicat: el 25/set/09
Opinió| Columnes

Referint-se a la consulta popular que la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació està gestant a Sant Cugat, l'alcalde Lluís Recoder, ha dit el següent: 'Estic a favor que es pugui plantejar qualsevol consulta. El que no podem fer és donar-hi suport des de l'Ajuntament perquè estaríem fora de la legalitat'.

Escolta-ho

Recoder es refereix a la prohibició de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el sentit que, d'acord amb la llei espanyola, els ajuntaments no poden convocar referèndums i cal que ho faci una entitat privada. Com sabem, l'Ajuntament d'Arenys de Munt, inicialment, sí que havia donat suport a la consulta i facilitava una de les seves sales per instal·lar-hi les urnes, però es va haver de fer enrere pel pànic d'Espanya a tota llibertat d'expressió que no coincideixi amb el seu pensament. Diuen que en democràcia es poden defensar totes les idees, però ja s'ha vist que no és cert. N'hi ha prou que algú manifesti la més mínima dissidència perquè quedi automàticament situat al marge de la llei i es vegi amenaçat amb penes que l'equiparen a un delinqüent.
Per sort, el Partit Socialista, el Partit Popular i Iniciativa per Catalunya, els grans enemics de la consulta al costat de la Falange Espanyola, han perdut la batalla contra la societat catalana i han quedat completament descol·locats davant la seva capacitat de reacció. I és que no es poden posar portes al camp. Per això la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació ja està treballant per tal que Sant Cugat sigui una de les primeres ciutats que expressin la seva opinió sobre el dret de Catalunya a tenir Estat propi i Raül Grangé, portaveu d'Esquerra, ha dit que estan estudiant la manera que els càrrecs electes puguin donar-hi suport sense problemes jurídics. Sobre aquest extrem, caldria demanar a Convergència i Unió, amb majoria absoluta al consistori, que recordi que hi ha maneres imaginatives de donar suport a la consulta. Oficialment ja sabem que no pot, però no s'entendria que extraoficialment no poguéssim comptar amb una força que es defineix com a catalanista i favorable al dret a l'autodeterminació dels pobles. Els temps han canviat, s'ha acabat l'etapa de l'ambigüitat i ara cal definir-se. És molt senzill: o s'està a favor de la independència de Catalunya o s'esta a favor de la seva subordinació a Espanya.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat