L'efecte dòmino d'Arenys de Munt

Victor Alexandre

Publicat: el 15/set/09
Opinió| Columnes

Realment formidable el resultat del referèndum sobre la independència de Catalunya que es va celebrar el passat 13 de setembre a Arenys de Munt: 2.569 vots a favor del sí i només 61 en contra. I encara és més interessant l'efecte dòmino que ha provocat i que ens diu que ja són una seixantena els municipis que també volen celebrar aquesta consulta, uns municipis entre els quals, per cert, es troba Sant Cugat.

Escolta-ho

I és que tot plegat és conseqüència del fort desencís que estem patint Ara mateix són molts els catalans que se senten decebuts o enganyats per l'ús que s'ha fet del seu vot, i encara en són més els qui se senten confusos, desorientats i orfes de partit després de veure el panorama desolador d'una Catalunya cada cop més atemorida, més emmanillada i més espanyolitzada.
Durant molts anys se'ns va dir que la independència encara no tocava, que encara no era el moment, que primer calia democratitzar i modernitzar Espanya. I això ja s'ha fet. Bé, no del tot. Hem modernitzat Espanya, sí, però no l'hem democratitzada. Cosa que demostra que el plantejament no sols era erroni, sinó que era suïcida. Espanya no vol deixar de ser com és, i quan el teu adversari no està disposat a respectar els teus drets és de folls o de babaus enriquir-lo i dotar-lo d'eines que el facin encara més fort i més modern. Tanmateix, per paradoxal que sembli, això és justament el que hem fet els catalans: hem enriquit i hem modernitzat Espanya a canvi del nostre empobriment i de la nostra decadència.
Aquesta és la raó de ser del referèndum d'Arenys de Munt: fer saber als nostres polítics que volem que deixin de ser gestionadors d'engrunes per convertir-se en gestionadors d'un país sobirà. No volem una millora de les condicions de vida a la presó, volem sortir de la presó. Per això, naturalitzant el dret a expressar aquest pensament per mitjà de les urnes, els diem que ara els toca a ells. Els diem que en les properes eleccions només votarem aquells que es comprometin a fer de Catalunya una nació independent i un membre de ple dret de la Unió Europea i de les Nacions Unides. Espanya es troba al final de la seva història imperial. No importa que no se n'adoni o que no vulgui adonar-se'n. El seu cicle vital s'acaba, i, amb la seva fi, en neix un altre que serà la seva antítesi. Parlo d'un cicle marcat pel declivi dels estats imperials i l'albada dels pobles petits. I entre aquests pobles, no en tingueu cap dubte, hi ha un lloc per a Catalunya.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat