La mirada estimulada

Victor Alexandre

Publicat: el 7/jun/09
Opinió| Columnes

Hi ha moltes persones que tenen tendència a veure l'escultura com un art llunyà, llunyà en el sentit més elitista del terme. Talment com si l'escultura fos un art adreçat a gent molt entesa en la matèria i de classe benestant.

Escolta-ho

És un error, és clar, però no hi ha dubte que aquesta idea està molt arrelada en bona part de la societat. És veritat que hi ha escultures que, per les seves dimensions, només poden ser adquirides per organismes públics o per particulars de renda folgada, però també ho és que hi ha molta obra petita que no té un cost superior als quadres que s'exhibeixen al seu costat en una exposició col·lectiva, posem per cas. Sense anar més lluny, a la galeria Odó Art, de la plaça del Monestir de Sant Cugat, sovint hi ha exemples d'aquesta accessibilitat escultòrica. Per això ha estat una bona idea, per part de l'Ajuntament, d'engegar un Pla d'Escultura Pública que tregui algunes obres al carrer i les apropi als ciutadans. Pensem que tota escultura es nodreix de la mirada del qui l'observa i que no és pas tancada en un taller sinó exposada als ulls del vianant com l'obra adquireix tot el seu sentit.
Al passeig de Francesc Macià se n'hi han instal·lat tres, d'escultures. Són obra de Fede Gómez i cadascuna fa al·lusió a una branca diferent de l'art: la literatura, la poesia i el teatre. Diuen que només s'hi estaran dos anys, però jo m'estimo més pensar que s'hi quedaran per sempre. Aneu-hi, mireu-vos-les i gaudiu-les. Veureu com la seva vida no comença i acaba amb la vostra mirada, sinó que perviu en el record a través d'allò que us han suggerit.

VÍCTOR ALEXANDRE
Escriptor i periodista
www.victoralexandre