'Set dones i un home sol'

Victor Alexandre

Publicat: el 21/abr/09
Opinió| Columnes

L'últim premi Mercè Rodoreda 2008 de contes i narracions ens porta 'Set dones i un home sol'. Avui, Alexandre, a les vuit, presenta l'obra a l'espai gastronòmic Terra Dolça. Alexandre també és membre del jurat del 2n Concurs de Microrelats de Cugat.cat.

Fragment de “Set dones i un home sol”, de Víctor Alexandre. Pàgines 161-162

Tu també has canviat des que ens coneixem. Abans no m'estimaves tant com ara. Al principi jo t'estimava molt més que tu a mi. Això m'amoïnava perquè ja saps que no sóc com la Flàvia o com la luxemburguesa, jo no sé tenir una relació merament sexual amb un home. M'hi implico sentimentalment i se'm fa difícil si per part seva no trobo la mateixa resposta. Recordes que te'n parlava sovint, d'això? Tu em confessaves que encara estimaves la Flàvia i que, en certa manera, necessitaves protegir-te de mi. Si jo no pensava fer canvis en la meva vida, quin sentit tenia que tu quedessis atrapat de nou en una relació limitada com la nostra? Jo ho entenia, però necessitava saber quins eren els teus sentiments més enllà del cos i de les carícies, perquè no podia banalitzar el que em passava. Va ser una època difícil per a mi, aquella, fins al punt que dormia molt malament a les nits, o molt poc, i em sentia com si fos una actriu que interpretés dos personatges diferents en dues obres alhora. Baixava d'un escenari i en pujava a un altre. Venia de sentir-me dona en els braços d'un home i, de sobte, em convertia en mestressa de casa: «No trobo la samarreta groga, mare», «Mare, quina és la capital de Turquia?», «Mare, quina és la diferència entre un cocodril i un caiman?». Aquest desdoblament em trasbalsava, perquè després de casar-me amb l'Estanis no havia estat amb cap més home. A poc a poc, però, em vaig anar acostumant i, com ja et vaig dir, em va sorprendre veure amb quina naturalitat era capaç de saltar d'un escenari a l'altre. El que no he aconseguit és deixar d'aprimar-me cada cop que estic amb tu. Tu t'ho prens de broma, però és cert.
Com et deia, tu també has canviat. Ara m'estimes molt més que abans. I ho sé no tan sols pel que em dius, sinó perquè m'hi fas sentir, d'estimada. També fas que em senti més maca, més atractiva... Vull que sàpigues, amor meu, que sempre, quan torno a casa després d'haver estat junts, me'n vaig plena de tu. Sempre. I, ves per on, ja veus si som complicats els humans, que resulta que ara que m'estimes com jo volia, jo voldria que m'estimessis menys. No m'interpretis malament, no ho dic per mi sinó per tu. A veure si em sabré explicar. Al començament, quan veia que jo no era tan important per a tu com tu ho eres per a mi, em sentia dolguda, neguitosa, però al final vaig pensar que potser ja estava bé que fos així. Si jo no pensava anar més lluny, era molt millor per a tu continuar d'aquella manera. I és que justament volia evitar això que et passa ara, que tens molta més necessitat de mi que no pas abans, que estàs tan pendent del que et dic i de quan t'ho dic que t'oblides de les meves limitacions. Tu ets una persona lliure i no has de donar explicacions a ningú dels teus actes, pots entrar a casa i sortir-ne, pots telefonar, enviar missatges... Jo, en canvi, he d'anar amb compte i trobar una justificació per a tot. I això, creu-me, no sempre és fàcil. Per això ara sóc jo qui et diu «gaudim del que tenim».

VÍCTOR ALEXANDRE (Barcelona, 1950)
Premi Mercè Rodoreda 2008

Nosaltres, els catalans. Editorial pòrtic , 2008. [Assaig]
Èric i l'Exèrcit del Fènix. L'obra de teatre. Edicions Proa, 2007. [Teatre]
La paraula contra el mur (La independència no és un privilegi). La Busca Edicions, 2006. [Assaig]
TV3 a traïció (Televisió de Catalunya o d'Espanya?). Edicions Proa, 2006. [Assaig]
El somriure de Burt Lancaster. Edicions Proa, 2005. [Narrativa]
El cas Carod. 50 dies de linxament polític d'una nació. Edicions Proa, 2004. [Assaig]
Despullats. Edicions Proa, 2003. [Assaig]
Senyor President. Edicions Proa, 2003. [Assaig]
L'autoestima dels catalans (Llibre col·lectiu). Edicions Pòrtic, 2003. [Assaig]
Despullant Espanya. Edicions Proa, 2001. [Assaig]
Jo no sóc espanyol. Edicions Proa, 1999. [Assaig]