Els que van a la seva

Victor Alexandre

Publicat: el 6/gen/09
Opinió| Columnes

En aquesta vida hi ha moltes classes de persones, hi ha moltes maneres de distingir-les i classificar-les. Tot depèn del tema que ens empenyi a fer aquesta selecció.

Escolta-ho

En relació a determinades línies del comportament social, podríem dir que la gent es divideix en dues categories: els que pensen en els altres i els que van a la seva. Els que pensen en els altres són persones que, al costat dels seus interessos individuals, tenen en compte també els interessos d'altra gent. Pensen en les repercussions que pot tenir en tercers allò que és bo per a elles. Les persones que responen a a­questa tipologia són fàcilment identificables no només per la seva manera de fer sinó també per la seva manera de dir. Una persona considerada, una persona que no es veu ella mateixa com el centre de l'univers, no parla tal com raja. Pensa dues vegades allò que vol dir perquè sap que en aquesta vida hi ha diferents sensibilitats, diferents sentits de l'humor, diferents maneres de veure les coses. I tots mereixen respecte.
Malauradament, però, no tothom és així. No tothom és capaç de fer aquest petit exercici de reflexió quotidiana tot fent més agradable la vida dels qui ens envolten. De fet, l'adjectiu que més bé els escau és el d'egoistes o desconsiderats. Els egoistes o desconsiderats són els que sempre, en tots els ordres de la vida, van a la seva. No només pequen d'indelicadesa dialèctica quan parlen, també són així quan fan alguna cosa.
I com podem reconèixer aquesta gent? Com podem saber que estem davant d'un desconsiderat? Escoltar com parla és una bona manera de saber-ho, el problema és que no sempre és possible. Els qui van a la seva primer te la fan i després, si tenen un mínim de consideració, et diuen “Ai, perdona. No sabia que t'ho prendries tan malament”. També hi ha aquells que sempre diuen el primer que els pas­sa pel cap en nom de la sinceritat:
---“Ai! fas molt mala cara, eh?
---Vols dir?
---Ai, sí. Et trobo molt desmillorat.
El desconsiderat se'l coneix pels fets. Tant se val que camini, que condueixi o que faci l'amor. Si camina és d'aquells que t'obliguen a apartar-te perquè ell pugui passar. Si condueix és d'aquells que en hora punta a la carretera no es posa mai a la cua de vehicles que esperen per continuar la marxa, ell sempre passa davant i quan ja no pot més posa l'intermitent i demana que algú li faci un lloc. Si és un home i fa l'amor, és d'aquells que van a la seva. La seva parella no compta per a res. De fet, compta tan poc, que mai no li ha passat pel cap que la seva parella necessiti alguna cosa més que els dos minuts que ell gentilment li concedeix. Potser de petit era un nen precoç, però de gran la seva precocitat ha quedat reduïda a això: dos minuts.


VÍCTOR ALEXANDRE
Escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat