ATACS AL MONESTIR

Maria Vila

Publicat: el 10/ago/08
Opinió| Columnes

Havent resistit les envestides del pas dels segles, i després d'haver esquivat amb més o menys equilibris els focs que pretenien devastar-lo, el nostre Monestir es veu avui, en ple segle XXI, atacat per uns brètols.

Escolta-ho

Podríem dir que això no és res més que un cas aïllat d'incivisme, però els casos no són mai aïllats i aquest és una mostra del mal camí que està seguint la modernitat en una nova societat on tot s'hi val i totes les opinions tenen valor pel simple fet de ser-ho. Sempre dic que, si Sant Cugat pot estar orgullós d'alguna cosa, és sens dubte del seu Monestir: més enllà de les creences, més enllà del temple, hi ha un edifici que s'alça majestuós i mil·lenari, fent-nos companyia. I és per això que no entenc com pot ser que atacs com els que darrerament ha patit el Monestir només preocupin uns pocs creients i que a la resta tot plegat els sembli, com deia abans, poc més que un cas aïllat. Potser caldria entendre, d'una vegada per totes, que el Monestir no és només dels catòlics, sinó que és de Sant Cugat, i que tot el que hi passa o hi deixa de passar ens hauria de preocupar -i interessar- a tots, de la mateixa manera que a tots ens preocupa, espero i per exemple, Torre Negra.

MARIA VILA (28/01/08)
Estudiant de Batxillerat