Calen millores urgents al transport públic de Sant Cugat

Lorena Gil

Publicat: dimecres
Opinió| Columnes

Que l'estat dels autobusos urbans de Sant Cugat és deplorable, no és cap sorpresa. Ara bé, que en els darrers temps la decadència d'aquests ha assolit cotes insospitades és una vergonya.

Ja no es tracta només de viatjar en un transport públic digne, que també, sinó que és indispensable que el transport públic ofereixi, com a mínim, seguretat. I l'actual estat dels busos de Sant Cugat no sembla que compleixi els mínims desitjables. Ferros al viu, tapats amb cinta adhesiva, portes que no s'obren, vehicles amb part del sostre penjant, que poden colpejar qualsevol persona que hi viatgi, seients que no estan ancorats de forma que l'autobús frena i surts disparat, botons de demanar parada que no funcionen... i una llarga llista d'incidències diàries.

D'altra banda, seria normal pensar que un ciutadà que visqui i treballi a Sant Cugat pogués anar de casa a la feina en transport públic. Però quan per cobrir aquest recorregut, que es fa en 15 minuts en cotxe, calen 3 transports i 1 hora de trajecte, i a més no és possible arribar puntual per iniciar la jornada, és clar que alguna cosa falla.

En l'anterior legislatura es va obrir un bri de llum envers la mobilitat a Sant Cugat, quan es van assentar uns fonaments, tant pel que fa als vehicles com pels trajectes, amb la signatura del primer conveni amb l'AMB. La finalització dels acords amb aquest organisme supramunicipal hagués suposat, entre altres coses, la renovació de la flota que tant necessitem.

Malauradament, aquest govern actual ha demostrat una manca d'interès preocupant en resoldre aquest problema, i ha preferit buscar confrontació amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els altres 35 municipis que la formen, posposant innecessàriament una solució al problema de la mobilitat i de la qualitat del servei de transport públic.

LORENA GIL és secretària de Treball i Moviments Sindicals del PSC Sant Cugat