La gestió forestal a Valldoreix: Protecció i sostenibilitat per als nostres boscos

Alexandre Aguilar

Publicat: avui, a les 09:00
Opinió| Columnes

A Valldoreix, les feines de neteja i adaptació al canvi climàtic del nostre patrimoni forestal, són accions essencials per garantir la seguretat dels veins i usuaris i preservar l’equilibri dels ecosistemes naturals de la nostra vila.

Situats al Parc Natural de Collserola, els boscos d’aquesta zona requereixen una gestió acurada que redueixi el risc d’incendis, afavoreixi la biodiversitat i en garantissin la viabilitat a llarg termini. Tot i això, aquestes intervencions sovint generen debats i opinions diverses entre els veïns i usuaris del parc.

Durant les habituals passejades pels boscos al voltant de Valldoreix, hom pot comprovar de primera mà la sorpresa i incomprensió que sovint s’escolten entre els diversos usuaris del parc de Collserola, a causa de la manca d’aclariments i les pertinents explicacions tècniques sobre el canvi en la fisonomia del paisatge forestal.

Un grup de ciclistes expressa amb cert desconcert la seva sorpresa per l’aspecte d’algunes zones: "No sembla el bosc de sempre; per què s’han tallat tants arbres?". Una família que passeja per un camí proper comparteix els seus dubtes: "Deixen tot aquest brancatge a terra; això és millor pel bosc? No ho sembla gens." Un veí, visiblement contrariat, s’atura per preguntar en to queixós: "Qui decideix aquestes feines? Per què sembla una tala descontrolada?".

Davant d’aquests comentaris, crec sincerament, que cal mantenir una actitud molt didàctica i aclarir que la gestió forestal es basa en criteris tècnics molt clars que tenen com a objectiu protegir el bosc i garantir la seva sostenibilitat a llarg termini. Som-hi, doncs.

A grans trets, es poden distingir dos tipus d’actuacions. Les franges de protecció són zones perimetrals situades al voltant de cases o nuclis urbans. Aquí, la intervenció és intensiva: es redueix la densitat d’arbres perquè les copes no es toquin, s’elimina el sotabosc i es retiren les restes. Aquesta feina crea una barrera de seguretat indispensable per protegir les persones i les edificacions en cas d’incendi.

A la resta dels boscos, la gestió és menys agressiva. El sotabosc es neteja tallant les restes vegetals i deixant-les a terra. Tot i que aquesta pràctica pot tenir un impacte visual inicial, aporta nombrosos beneficis: redueix l’acumulació de combustible airejat que facilita els incendis, millora la qualitat del sòl gràcies a l’aportació de matèria orgànica i disminueix la competència entre arbres, afavorint la salut i el creixement dels exemplars restants.

Un altre aspecte essencial de la gestió forestal és la selecció d’espècies. Seguint criteris de resiliència al foc i enriquiment de la biodiversitat, es prioritza la retirada d’espècies més propenses a facilitar els incendis, com el pi blanc, i es fomenten espècies més resistents com les alzines, els roures i altres arbres autòctons. Aquesta estratègia no només fa els boscos més segurs davant del foc, sinó que també enriqueix els ecosistemes i garanteix una vegetació més robusta i adaptada al canvi climàtic.

Aquestes actuacions no només minimitzen el risc d’incendis, sinó que també afavoreixen la biodiversitat. Amb una millor distribució de la vegetació, es creen espais que beneficien tant la flora com la fauna, garantint un bosc més resilient i capaç de capturar més CO2, millorant així la seva funció ambiental.

ALEXANDRE AGUILAR és valldoreixenc i militant de la CUP Sant Cugat